Era una vesprada que estava en el pati dels iaios i vaig trobar un ocell que era molt corrillant. Era molt bonic i el vaig agafar i me'l vaig emportar a casa. Era xicotet i li vaig donar aigua i menjar. Al dia següent es va morir. Quina pena, era massa jove per a morir, tanta vida que li quedava.Text escrit per Xavier Centelles. 6èA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.