Hi havia una vegada un lleó i una lleona que es dien Rito i Rita.
Com vivien junts en un hort, i no tenien arbres ni animals es van acostumar a menjar herba i algun insecte. Ells, com no aprofitaven molts nutrients, tenien que estar casi tot el dia menjant, quasi ni dormien.
La gent ja ho sabia tot i per això ells, en canvi de portar-los a un zoo, van tapar tot l' hort per què no ixqueren. La gent tots els dies anava a donar-li pells de fruites i verdures.
Un dia va anar el que manava de l' hort i va veure que... I un , i dos, i tres! Van tindre fins a sis fills.
El que manava no s' ho creia i va començar a donar cries, però no podien mantindre'ls perquè no hi havia menjar suficient. En el temps van dir que podia granissar i aleshores podien morir, van fer un refugi per què quan granissara o nevara no es moriren. Van fer que eixa neu es fera aigua per a beure i així va ser. Aleshores també va créixer molta herba i van tindre fins a cinquanta cries de lleó i tan sols dos pares.
Text escrit per Miquel Albiol. 6èA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.