dilluns, 8 de febrer del 2016

El Guernica

Este cuadro, "El Guernica", es de Pablo Picasso. Se hizo en 1937 representa la guerra que hubo en el País Vasco. El pueblo se llama Guernica, por supuesto. El cuadro se be perfectamente que es abstracto, está en blanco y negro. Lo pintó durante la guerra civil. Y finalmente, ahora quiero mirar cada detalle del cuadro. Uy! Esperar! También acabo de descubrir que Picasso lo pintó sobre un un lienzo muy grande!

Text escrit per Gaizka Peset Carda. Sisè A

L'aniversari de Miquel

Hi havia una vegada una família: el pare es deia Pau; la mare, Rosa i el xiquet, Miquel. La família volien fer un viatge a Califòrnia. I, a més a més, es volien anar en desembre que era l'aniversari de Miquel. Per als regals de Miquel van anar a una tenda d'animals i li van comprar una tortuga però Miquel no volia una tortuga, ell volia una aranya. Al final se la van comprar. Més tard quan es va acabar la festa estaven en la casa de la germana de la mare. Quan van arribar al parc estava ple de neu i no podien passar però al final ho van aconseguir: van arribar a l'hotel, i van escoltar un soroll molt fort: dos cotxes s'havien xocat. Quan van finalitzar les vacances Miquel va dir: "Ha sigut el millor aniversari del món."

 Text escrit per Ainhoa Carmona. Sisè A

Un cadell amb molta experiència

Fa temps, una parella, que es deien Marta i Marcos, que no tenien fills, van decidir comprar un gosset molt bonic. Aquest l'anaven a sacrificar perquè ja portava molt de temps en la gossera. Li van posar de nom Cleident. Cleident era un gosset molt graciós i alegre. Peró quan es va fer gran era molt lleig, així que el van abandonar. Després d'un temps el va trobar una xiqueta que passava per allí. El va veure i li va parèixer graciós. Eixa xiqueta era la filla de Marta i Marcos! Marta i Marcos li van donar una segona oportunitat. Més tard la xiqueta i la parella estaven jugant amb Cleident amb la pilota,a Cleident se li veia molt feliç de nou. 

Text escrit per Maria Batalla. Sisè A

dijous, 4 de febrer del 2016

Iris con I


Iris intenta imaginar una imagen ideal 
que le dé inspiración para el libro ilustrar 

Que el libro esté intacto y que te dé ilusión
de impregnar tu imaginación de inéditas 
interrogaciones de alguna invención.

Texto escrito por Iris Broch. Sexto B.
 

dimarts, 2 de febrer del 2016

El Guernica

Es un cuadro hecho durante la guerra civil en 1937, en el País Basco. El autor es Juan Pablo Picasso. Es un lienzo muy grande que ocupa una pared entera, elaborado con colores negros, blancos y grisáceos. Está inspirada en la tragedia y el sufrimiento de las personas y en honor a los caídos por el bombardeo de la guerra civil. Para mí es uno de los mejores cuadros.


Texto escrito por Eduardo Bravo. Sexto A

Sergio con S

Sergio sueña con un sueño.
 En el sueño sueña
que hace la serpiente
 con una serpiente socarrada.
 Mientras sueña que una serpiente
se come serpentinas,
 sube las escaleras
 con la sopa en el sombrero.
Sueño soñado, sueño acabado.

Texto escrito por Sergio Poveda. Sexto A

La gosseta Mini

Hi havia una vegada una família que volia una gosseta o un gosset i van anar a la gossera. En la gossera acabava de vindre una gosseta de raça "labrador". El xiquet, quan la va veure, es va enamorar d'ella i s'ho va dir a la seva mare.
La mare va dir:" -Sí, me pareix una gosseta molt bona." Li ho van dir a la xica de la gossera, va traure les claus i la va agafar. El xiquet va pensar que hi havia que comprar-li collar, un transportin, un cinturó per al cotxe... La mare li va dir "Sí, pots agafar tot el que vullgues per a la gosseta però no te passes que te conec". Aleshores  va dir el xiquet: "Val mamà, no me passaré". Li van posar Mini. Quan Mini es va fer major va tindre una malaltia. A més a més, aquella malaltia li feia tindre els símptomes següents: dolor de panxa, no tindre gana... Més tard la van portar al veterinari i van tindre que operar a la pobre gosseta. Per últim, es va curar d'aquella malaltia i ara mateixa està jugant a la seua casa amb la seua pilota de tennis, roent-la.

Text escrit per Laura Palacios Sánchez. 6é A

Natalia con N


Natalia navega con Nadia y Nacho, hacia Noruega por navidad. 
Porque Nadia nació en Noruega y Nacho en Nueva Orleans.
Natalia nació en Noruega como Nadia, pero cuando empezó a navegar, 
sintió nauseas y tuvieron que parar.

Oh, pobre Natalia, ya no pudo ir a Noruega,
pero salté y nadé con Nadia y Nacho hacia Noruega.
Oh pobre Nadia, no sabía nadar, 
le enseñé y nos pusimos a nadar.

Texto escrito por Natalia Fernández. Sexto A

Pablo con P


Pablo en el palacio pone pinturas
pintadas por Picasso. 
Su padre Pedro, presidente de Pamplona,
ponía sus pinturas en la pared.

Pablo pintaba porque quería ser pintor,
pintaba personas porque precioso le parecía, 
pintaba animales: perros, pájaros, pumas...
no paraba de pintar porque precioso le parecía. 

Texto escrito por Pablo Bonet. Sexto A

diumenge, 8 de novembre del 2015

Còmics

Els alumnes de sisè hem estat el còmic a l'assignatura de plàstica. Primer hem realitzat una sèries d'exercicis i tècniques que ens han ensenyat com dibuixar personatges diferents, expressions, moviments... Després de tant d'esforç, aquest és el llibre de còmics que hem elaborat entre tots i totes.

divendres, 6 de novembre del 2015

V edició dels contes terrorífics

Com ja és tradició al Botànic Calduch, arriba la cinquena edició dels contes terrorífics, inspirats en els relats més temibles de Halloween. Esperem que després de llegir-les no tingueu molta por...

dijous, 5 de novembre del 2015

"Poregós" de Halloween

Fa molt de temps un xiquet, que es deia Javier, estava treballant en el restaurant. Era de nit i ja se n'anava a la seua casa. A ell no li agadava Halloween perquè era molt poruc. El seu cap li va dir que s'esperara perquè volia contar-li una història de por. Ell va preguntar que si donava por, i el seu cap li va dir que no. Mentre li contava la història, el cambrer Felip, es va apropar a Javier poquet a poquet i el va espantar, va anar corrent a la seua casa espantat de por. Allí ell tranquil, estava tallant la seua carabassa. El seu amic Patricio va entrar. Una altra vegada es va esglair i això que ell és el seu amic i no anava disfressat de res. Patricio i ell s'estaven disfressant per anar a demanar caramels. Peró el que ell volia era venjar-se de les persones que es van riure d'ell i ell i Patricio van estar hores planificant el que volien fer. Es van preparar, van anar a la festa que feia el seu restaurant on treballava. De sobte, va començar la venjança i es van apagar els llums, la gent cridava. Després va aparéixer vestit de fantasma i es va esglaiar. Ell per fi es va venjar. I conte contat, ja s'ha acabat.

Text escrit per Edu Bravo. Sisè A

dimecres, 4 de novembre del 2015

La nina de la nit

Fa molt de temps hi havia una xiqueta que es deia Leire qui tenia 4 anys. Ella era pobre i vivia en un poble on tot estava en runes. Un dia, com qualsevol, van obrir al poble una tenda molt estranya on hi havia una jove que es deia Zarimba que venia coses molt estranyes mai vistes: una bola de cristall, una bossa feta d'or... Però hi havia un objecte que a Leire li va cridar l'atenció:una nina. Ella volia eixa nina i li va costar la paga. Eixa nit, quan Leire se n'anava a dormir, va agafar la seva nina i va dormir amb ella Peró eixa nit Leire es va despertar i quan estava ja quasi adormida la nina va girar el cap!!! Leire la va agafar i va guardar-la a l'armari. Una altra vegada, quan estava ja quasi dormida la nina va obrir l'armari, va eixir amb un ganivet i es va ficar damunt de Leire i paaam! Al dia següent ella estava morta.

 Text escrit per Maria Batalla. Sisè A

La mort

Un dia de Halloween cinc xiquets: Pablo, Erik, Artur, Alejandro i Nacho, sempre anaven per les cases demanant llepolies.
-Ja s`ha fet tard - va dir Artur,
-Peró si encara és prompte - va dir Erik,
-Artur te raó, és tard - va dir Pablo.
Adéu. Quan va arribar a casa va vore una carta roja a l`entrada. Deia que la MORT arribaria prompte, i la va tirar.
-Una brometa de halloween- va pensar. A la nit un home encaputxat va tocar el timbre, era la MORT i Pablo va acabar molt mal. Cada any moria una persona en halloween. La MORT sempre et persegueix.


Text escrit per Pablo Bonet. Sisè A
                                                                                   

divendres, 30 d’octubre del 2015

La família misteriosa


Això era i no era, en un barri molt llunyà, on vivia una família que no eixia de casa, que no menjaven ni feien res. A sa casa totes les nits s'escoltaven crits i els veïns no podien dormir. Un dia, un veí els va tocar el timbre i no obria ningú. De sobte, es van obrir les portes soles. El veí, estava atemorit, va anar caminant cap amunt i va trobar molts pots plens d'intestins i parts d'humans, va engolir saliva i va seguir caminant. Va veure ombres i moltes coses més i d'es d'aquell mateix moment ningú va saber res d'ell. Conte contat, conte acabat.

Text escrit per Laura Palacios. Sisè A.

L'assassinat

Han assassinat a una persona en un hotel i jo vaig a investigar-lo. Em va cridar la netejadora de l'hotel, qui es va trobar un cadàver d'un ric que es deia Richar. Aquest havia anat acompanyat amb un altre ric que es deia Marcos. Ells havien anat a aquell hotel perquè un científic, qui tenia la cura de la febra groga, i només podia haver sigut algú d'ells l'assassí: el científic, la netejadora o l'altre ric. Després d'interrogar-los ja sabia qui era. Va ser el ric Marcos, ja que tenia molta por a quedar-se sense la cura.

 Text escrit per Erik Garcia. Sisè A.

El misteri

Fa molt de temps una dona que es deia Clarexia, es va enamorar d'un home llest intel·ligent i bastant guapo que s'anomenava Carlos. Quan estaven apunt de casar-se, Carlos la va portar a una casa abandonada on vivien fa molt de temps els avis dels seus avis. Poc a poc la van pintar, estaven arreglant  el jardí ....
Es va fer de nit i Clarexia es va despertar per a beure un got d'aigua. Però
no va veure a Carlos gitat, es va alçar i va descobrir que se no hi havia llum. Així doncs va agafar un fanalet. Va anar a la cuina i .... no el va trobar! Ella caminava i caminava però no cercava ninguna paret. I al final,  va veure una porta i  paaamm!
Es va caure  perquè no hi havia ni terra ni escales ni res de res. I de sobte es va apagar la llum i com si anara cega, anava tocant les parets. Poc a poc va encendre un interruptor de la llum, i de cop i volta, va mirar............a Carles lligat a un llit estrany i un pallasso de ninot per totes parts i quadres ... i de cop i volta  li apareix el pallasso i la va agafar. Va començar a cridar i la veïna la va escoltar i va donar un avís a la policia. Aquesta va investigar i no li creien perquè deien que sols era un ninot i ho van tirar tot i va tornar el pallasso i..... els va matar. Els policies van investigar i pensaven que tenia la culpa la veïna.

Continuarà...

Text escrit per Nadia Centelles. Sisè A

dimarts, 22 de setembre del 2015

Una casa del revés

Hi havia una vegada en 1993 en el pol nord un xiquet anomenat Juan. Una vegada va anar al bosc per dir-li al constructor, li va dir: "jo vull la meua casa del revés". Dins de sa casa hi havia: una taula, quatre cadires, huit habitacions i dos televisions.Un dia Juan va vendre la seua casa però no sabia el preu. Després de uns minuts va dir: "jo la venc per quatre mil euros". I ho va aconseguir.
 Conte contat, conte acabat.
Text escrit per Nerea Ignoto, sisé A.

Adolf


Hi havia una vegada un xiquet que es deia Adolf. La seua família va sofrir un encantament, a tots els va fer un nas verd i la casa la va ficar del revés. Al principi el nas verd no els molestava però després van descobrir que tenien mala sort. Van anant passant generacions i generacions de la família fins que va nàixer un xiquet que es deia Adolf. Era el més fort de la família, així que el van entrenar i entrenar. Quan ja es va fer suficient fort, va visitar a la bruixa que va fer el encantament. A la primera va ser derrotat, també a la segona però a la tercera va guanyar. La bruixa va desfer el encantament i Adolf va ser recordat durant centenars d'anys i ara la gent conta la història de Adolf com jo vos la conte a vosaltres.



Text escrit per Alejandro Forcada, sisè A.

La casa del revés



Hi havia una vegada un planeta xicotet, no molt lluny de la terra, on vivia una persona. Un dia va ocórrer un terratrèmol, i de sort la casa tenia coets davall del sòl. El xiquet va engegar els coets, va anar a la terra però va  ocórrer una errada tècnica i el xiquet programar la casa per què es pose del revés. Aleshores va  agarrar un paracaigudes d'emergència i va saltar de la casa, i aquesta va caure del revés, i ell va caure a la neu. Així, va decidir finalment fer un iglú per a viure. Conte contat, conte acabat.


Text escrit per Sergio Poveda, sisè A.