Sant Valentí

Molts pensen que aquest dia se celebra des de fa poc i que va sorgir per l'interès dels grans centres comercials, però el seu origen es remunta a l'època de l'Imperi Romà.
Sant Valentí era un sacerdot que cap al segle III exercia a Roma. Governava l'emperador Claudi II, qui va decidir prohibir la celebració de matrimonis per als joves, perquè en la seua opinió els fadrins sense família eren millors soldats, ja que tenien menys lligams.
El sacerdot va considerar que el decret era injust i va desafiar a l'emperador. Celebrava en secret matrimonis per a joves enamorats (d'aquí s'ha popularitzat que Sant Valentí sigui el patró dels enamorats). L'emperador Claudi es va assabentar i com Sant Valentí gaudia d'un gran prestigi a Roma, l'emperador el va cridar a Palau.
Encara que al principi Claudi II va mostrar interès, el Governador de Roma, anomenat Calpurnio, el va persuadir per treure-se'l del damunt.
L'emperador Claudi va donar ordre que empresonaren a Valentí. Aleshores, l'oficial Asterius, encarregat de empresonar-lo, el va voler ridiculitzar i posar a prova a Valentí. El va reptar al fet que tornés la vista a una filla seua, Julia, que va néixer cega. Valentí va acceptar i en nom del Senyor, li va tornar la vista.
Aquest fet convulsionar Asterius i la seua família, que es van convertir al cristianisme. De tota manera, Valentí va seguir pres i l'emperador Claudi finalment va ordenar que el martiritzaren i executaren el 14 de febrer de l'any 270. La jove Julia, agraïda al sant, va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Per això l'ametller és símbol d'amor i amistat duradors i Valentí el patró dels enamorats.