La casa dels misteris 1: el xiquet posseït

Ja, des de que van abandonar la casa del descampat, han passat coses com balons que desapareixen sense sentit, fins que un 31 d’octubre un grup de xiquets van entrar a investigar. Probablement s´esperaven una casa sense més, en panderoles i ratolins.
Aleshores van sentir un soroll ensordidor, a continuació van sentir una hamaca txirriant: xic xap xic xap. A més a més, una xiqueta va dir: « m’haveu tocat l’esquena?"
 A continuació li va tocar als altres xiquets i tots menys un van eixir corrent fora, inclòs la xiqueta. Tots havien descobert una cosa, que no tornarien a entrar. I l’altre xiquet va eixir en els ulls blancs com a posseït i va dir: «no torneu a entrar a la meva casa o no acabareu ben pagats». I els altres deien: «si és una broma no té gràcia». Ja més tard sense estar posseït, va eixir plorant i cridant: «que ve, que ve, ja correu». Per dir-los que fugiren. I va eixir a per ells.

CONTINUARÀ L´ANY QUE VE.

Text escrit per Jaume Moliner. Cinquè A

El dia del Sol

Avui es el dia mundial del Sol i per a celebrar-ho hi ha una festa a Anglaterra. En el mateix moment va i desapareix el Sol. En eixe moment, un xiquet va vore una nau espacial en la que va vore com se’n duien el Sol. Sense pensar-ho ES va pujar a una altra nau i va aconseguir agafar el Sol i endur-se’l al seu lloc. Va acabar el dia mundial del Sol amb un superheroi anomenat: CRISTHOPER UNDOLÉHRS OLDERTENSEN II

Text escrit per Jaume Moliner. Cinquè A

El Sol

Havia una vegada un paisatge a les muntanyes de Nova York que quan el sol eixia el tenies davant. Era impressionant! I una vegada un grup d’amics volien anar a veure si era veritat el que deia la gent. Es van alçar a les 5:00 de la matinada, van tardar una hora i mitja en pujar. Estaven esperant a que sortira el Sol, fins que va eixir. Era tot veritat. Era la millor foto del món.

Text escrit per Álvaro Fuentes. Cinquè A

L'home que ha arribat al Sol

Havia una vegada, un home que va arribar al Sol. No es va cremar! Eixe home va ser molt famós va eixir en tots els canals: Antena 3, Telecinco, La sexta, La 1... Però a l'any 1.980 eixe home va tindre una filla que va ser molt pesada. Eixe home ja va ser vell. En 2018 la filla va arribar a Mart. I van viure feliços.

Text escrit per Sergio De Matos. Cinquè A

El petit monstre

Hi havia una vegada una nit, una xiqueta anomenada Lidia. Ella estava dormint fins que alguna cosa li va despertar.

 No se sap molt bé què era. Per curiositat es va alçar del llit i va anar a veure què era. No va veure res. Bé com no va veure res, es va anar a l'habitació i, un altre soroll en el bany.
Sigil·losament es va arrimar i no va veure res. Bé com ja va sentir el soroll dos vegades va baixar a dir-li ho als seus pares. Mentre baixava per les escales va veure un remolí de colors a la paret. No sabia molt bé què era, ella seguia baixant i va veure que algo baixava rodant.
Ella corre hi ho agafa. És un monstre. Crida, però al moment el veu que estava plorant i era tan bonic que li pregunta: «què et passa?»
 I el monstre respon: «Sóc el monstre mascota i m’han tirat del meu regne, estic buscant algú que em cuide»
 Lidia corrent li diu a sa mare: «mamà me’l puc quedar?»
 I sa mare li diu: «què és això?»
 «Es un monstre mascota. Me’l puc quedar, està buscant algú que el cuide». Doncs ma mare diu: «Bé quedar-te’l»
 Jo em vaig ficar tant contenta que el vaig abraçar molt fort

Text escrit per Inés Parra. Cinquè A

La nina que parla

Hi havia una vegada una xiqueta que tenia una nina molt, molt vella. La xiqueta es deia Laura. Dormia amb la nina, hi anava al parc amb ella i jugava molt amb la nina. Una nit, quan Laura va dormir amb la nina, per la nit es va despertar i va sentir una veu que deia: «desperta, desperta»
La primera vegada va dir que era sa mare despertant-li, però no era la seua mare. -Aaaa! Va Cridar Laura.
-Una nina que parla! Es va espantar Laura -Si, jo sóc la teua nina, i volia dir-te que a mi no m´agrada que em portes al parc ni al centre comercial jo vull que jugues amb mi, en casa. Diu la nina. -Aaaa! Va tornar a cridar.
 -Era un somni!
-Que bé, m´havia espantat molt.

FI.

Text escrit per Gabriela Ciobanu. Cinquè A

1819 Contes terrorífics PRI5A

Com ja va sent tradició, una volta més us presentem els contes terrorífics que hem preparat a la classe de valencià. Esperem que us agraden.

1819 Contes Terrorifics Pri5 A

Leer más publicaciones en Calaméo

La Xiqueta i La Nina

En principi, una xiqueta anava pel carrer amb la seua mare i com la xiqueta Marta va portar-se bé, la seua mare li va comprar una nina. A la nit, la xiqueta Marta es va gitar amb la seua nina. Després d'uns minuts, quan Marta es va dormir la nina, es va moure per l'habitació i es va amagar en l'armari. Al dia següent Marta, es va alçar i la nina no estava en el seu llit. Va buscar però no la va encontrar. Va obrir l'armari per ficar-se la roba però... La nina estava en l'armari i feliç com sempre i la xiqueta Marta va pensar com la nina es podia moure per l'habitació. A la nit següent Marta es va fer la dormida per veure si la nina es movia per l'habitació. La nina es va començar a moure. Marta va agafar la nina però algú estirava de la nina. Marta va estirar molt fort i finalment va descobrir qui movia la nina: era perquè el seu gat Missi agafava la nina i la ficava a l'armari.

Text escrit per Maria Nuñez. Cinquè A