El meu iaio Eduardo

El meu iaio tenia 87 anys quan va morir fa unes setmanes.
Li agradava anar a passejar totes les dies. Quan arribava a casa se posava molt content perquè li agradava estar amb nosaltres.

Un dia se'n va anar a passejar i em va vore, em va donar diners per a comprar xutxes. En casa jugava molt amb el gos que tenim, jugava a la pilota, anava al parc a passejar-lo i a jugar amb ell a moltes coses.

De vegades, per les vesprades cridava als seus amics per anar al parc a jugar a les cartes. Se divertia molt xarrant de les seues coses i entretenit-se amb els amics.

Moltes voltes jo anava amb el i amb el gos a jugar a les cartes o a passejar pel poble. De vegades anàvem a comprar menjar per a dinar o sopar.

Danae García-Carpintero. 6èB. Botànic Calduch.

La meua iaia Ascension Leal

La meua iaia va naixer en 1945 el 12 de setembre en Belalcazar, província de Cordova. El seu pare era corredor de grans i cereals, la seua mare va aprendre a cosir i a fer roba d'home i de dona i també sabia bordar a màquina. Els seus primers anys de vida van ser molt bonicos, perquè eren 4 germans , pero quan la meua iaia tenia 9 anys el seu pare va morir d'un vesament cerebral. La meua iaia era la tercera dels 4 germans, quan va morir el seu pare, es va donar compte de que no l'anava a vore mai mes i va sofrir molt, els seus iaios els pares de sa mare es van fer càrrec de tot i van  anar a viure a casa dels seus iaios, no els va faltar de res i al germà major que estava estudiant en l'institut de la Paloma en Madrid li van pagar els estudis i la pensió .

La meua iaia va vindre a Vila-real i els seus germans van voler que la meua iaia estudiara , pero ella volia fer perruqueria , i anava a l'acadèmia a València perquè ni hi havia a Vila-real ni Castelló, anava i tornava amb el tren tots els dies. Les seues aficions son el teatre,`el cine i llegir. El moment  més important de la seua vida va ser quan van nàixer les seues filles. A ella li agrada viatjar molt.

Violeta Fernández. 6èB. Botànic Calduch.

El meu avi Alfons

El meu avi va nàixer el 3 de Març de 1948, a Santa Cruz de Mudela a Castella la Manxa.
Dels cinc als set anys va anar a l'escola nova del poble, dels set als dotze anys va estudiar en els germans de la Salle. Als dotze anys va començar d'ajudant de navaller. Als setze anys se'n va anar a Onda amb les seues dues germanes, en el dia de sant Isidre.
Es va apuntar a la santa Cecilia d'Onda, una banda de música, tocava el trombó i la trompeta.Va conèixer a la meva avia amb 17 anys. Es van casar quan ell tenia vint-i-cinc anys i ella vint-i-dos, a l'any 1973.
Després van tindre tres fills; un d'ells era ma mare.
Va treballar tota la seva vida al sector ceramic. La seva afició es caçar.


Joan Bernat Castro. 6éB. Botànic Calduch


                                         

El meu iaio Abdelbadi

El meu iaio va nàixer a Rabat, la capital de Marroc, el 1949. El seu pare era policia i la seua mare s'ocupava de les feines de casa i dels fill. Els seus primers anys d'estudiant van ser molt fàcils, però després li va costar. Al final va ser molt bon estudiant i va aconseguir se comissari, li agrada resoldre conflictes i ajudar-me amb molts consells d'home savi. Li va agradar molt els moments en que va tindre fills primer el meu tío, segon la meua mare, tercer les meues ties.

A mi m' agrada molt el meu iaio, me dóna bons consells, me compra de tot com els meus pares i quan vaig nàixer es va posar molt content.

Haitam Badoui. 6éB. Botànic Calduch

El meu avi German

El meu avi va nàixer a Elche de la Sierra (Albacete) el 20-11-1935.

Era una família treballadora i humil composta per cinc germans. El seu pare treballava en una fabrica i la seua mare en casa.

Els seus primers anys de vida van ser divertits i feliços. Treballava d'encarregat en una fàbrica. La seua afició eren els bous.

Sergi Cortés. 6èB. Botànic Calduch.

La ciudad de Louent

Esto era un pueblo de campo, llamado Louent, en la que los habitantes no tenían casi dinero y trabajaban llevando  en un cubo comida.

A un niño bajito, de aproximadamente 6 años le enviaban a repartir patatas por el pueblo.
Para repartir su pedido tenía que pasar por un riachuelo en medio de dos troncos, él  iba descalzo , con una camisa sucia y sus pantalones rotos.

Casi todos los dias trabajaba, solo libraba el fin de semana y durante el mes  cobraba 20€, al menos tenían para comer.

Erik Villajos. 6èB. Botànic Calduch

La meua iaia Antonia

La meua iaia Antonia va nàixer en El Mármol  (Jaén).
La seua familia era gent treballadora, la seua mare que es deia María Trinidad i son pare es deia Pepe, es dedicaven a recollir olives.
Van ser molt bons perquè la meua iaia era la mes mimada de tots els germans, el seu ofici era de cuinera en un restaurant a França que es deia "Le petit Pierrot".
Les seues aficions eren ballar i fer ganxet, els seus moments més recordats són la mort de son pare que va morir quan ella tenia 7 anys i quan es va casar amb el meu iaio Felipe.
El que sempre diu que es el que més alegria li ha donat ha sigut quan ma mare ens va tindre a mi i al meu germà Jaime.

Amanda Vidal. 6èB. Botànic Calduch

La maledicció

Fa 8 segles (800 anys) un rei que vivia a un castell no parava de portar-se mal: pujava els impostos, cada mes empresonava cent persones... Un dia va arribar un mag que es deia Artur va dir-li al rei que si li podia deixar diners. El rei li va dir que no . El mag es va cabrejar i li va fer una maledicció: el va fer immortal. Van passar els anys i no es va morir. Ara mateix estarà aci i es pobre i el mag també és immortal i és ric.

 Text escrit per Manuel Lopéz. 6èA

Els vampirs i els zombis cotraataquen!

Hi havia un dia en un poble Egipci va passar algo molt extrany : els vampirs i els zombis van ressucitar. La gent estava esglaiada i lo pitjor es que van anunciar per la ràdio que volien atacar a gent. Tenien previst fer-lo el dia de Halloween. El dia de Halloween la gent no sabia que fer, aleshores van agarrar armes i van lluitar. Els vampirs i els zombis anaven guanyant i van discutir però res, van conquistar Egipte. Van seguir i els vampirs derrotaven a tots. Sols quedava la Unió Europea. La Unió Europea es va preparar i van aconseguir derrotar-los. Al final van tornar a ocupar tot el món. Amb gent que es traslladava a uns altres països.

 Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

Un camí sense fi

Això era i no era unes germanes que es deien Alba i Marta. Les dos tenien onze anys quan es va celebrar el primer Halloween. Elles no sabien què fer per espantar els seus amics aquella nit. Aleshores van anar a trobar a son pare i els va dir que anaren al cementiri a agafar idees. En el moment que van entrar al cementiri tot es va tornar molt obscur. Van avançar molt esglaiades, al cap d'una estona ja volien tornar a casa. Van córrer i córrer però ...Marta es va adonar que per ahí ja havien passat tres vegades i no van aconseguir eixir fins que van veure la tomba del seu avi i Alba va dir: -iaio ajudans!!!!. I de sobte va eixir el sol i ho van passar molt bé aquella nit.

 Text escrit per Elena Almela Màrquez. 6èA

Un regal misteriós

Hi havia una vegada un dia de halloween una xiqueta anomenada Ernesta anava per un caminet a casa d'Ambar. Va passar per cases terrorífiques i Ernesta no tenia gens de por. Hi havien esquelets a la porta, rates penades, teranyines d'aranya...Però quan va anar a casa d'Ambar el somriure se li va anar de la cara. Els pares estaven vestits de dimonis i Ambar d'esquelet i, això no es tot: li van donar un regal, el va obrir i bum! óssos d'esquelet.

Text escrit per Irene Miró. 6èA.

La casa encantada

Açò era una família que va alquilar per al dia de Halloween una mansió. Els pares van preparar els ensurts però els xiquets no sabien res!Va arribar el dia de Halloween i els xiquets molt il·lusionats de que fora la nit. Eren les 21:00, ja estava obscur. Van arribar a la mansió, per fora era tota fosca...amb teranyines ... els xiquets van ficar cara d'esglai però els pares es reien. Van passar corrent a la porta de la casa i un ninot es va tirar damunt d'un xiquet. Ells van pegar un crit, es van girar i els pares no estaven. Es peguen la volta i la porta estava oberta. Ells entraren tranquil·lament amb cara d'esglai. De sobte s'escolta una veu molt fineta “vaig a per tuu, vaig a per tuu”, entren cap a dins i obrin la llum i es veuen mòmies , persones mortes...un es fica a tremolar i peguen un crit “aaaaaa” i s'escolta veus finetes “no vos asusteeuu, no vos asusteeuu". Ells estaven tremolant de por i de sobte van ixir els pares disfressats. Ells no van ficar cara de gràcia si no d'esglai els pares es van riure van sopar i tot.... i a l'hora d'anar-se'n a dormir, ells teníen por però ho van superar... ha ha haa

Text escrit per Claudia Jurado. 6èA

Els globus d'aigua

Un dia van quedar Elena Noelia jo i la germana de Noelia i vam a anar al parc amb globus d'aigua. La germana de Noelia li va dir a ella:  no em llances globus d'aigua. Després Noelia no li va fer cas i li va tirar a la seua germana globus d'aigua i la va banyar tota.
Després jo li volia donar a Noelia amb un globus d'aigua i se'l va esquivar i li vaig donar a un senyor sense voler.
Text escrit per Alex Cruz . 6èA

Un ensurt impressionant!

Una nit estaven Paula i Lidia, maquillant-se per a anar a 'Meleta' una discoteca. Estaven al bany i la llum va començar a parpellejar i la porta a pegar portades, fins que Paula es va cansar i va dir: -Si! Doncs ara ja no pegarà més portades. I la llum va começar a parpellejar més ràpid, seguidament van escoltar un soroll baix i no van voler encendre els llums i se'n van anar, quan van tornar.... Al l'espill del bany van trobar escrit "Gràcies per no encendre les llums..."

Text escrit per Ainara Cantavella. 6èA

La mansió de la morta

Hi havia una vegada en un poble molt gran, unes xiquetes teníen una festa amb molts amics, una festa molt molt gran. Tota la nit amb discomòbil i tot tipus de begudes. Molts xiquets deien que al costat hi havia una mansió abandonada que qui entrava no eixia d'allí. Quan les xiquetes van arribar a la festa es van descontrolar i van veure massa alcohol. Com anaven “begudes” quan anaven a sa casa van passar per la mansió i van entrar perquè no sabien el que feien. Van entrar a la casa i era gegant. En el grup anava una xiqueta que no anava “beguda” i no li pareixeia bona idea però va pensar que no passaria res. Quan estaven dins algú o algo va pegar una portà però no sabien que era. En la casa es sentien sorolls extranys, van entrar a una habitació totes i es van encontrar a una xiqueta de cara. La xiqueta que no havia begut es va quedar mirant-la, tenia un vestit beix tot desgarrat i el pèl que li tapava la cara. La xiqueta va es va girar i tenia la cara tota plena de sang. La xiqueta la va mirar i va dir: "anem a per tu”. Des d'aquell dia no es va saber res més d'elles.

Text escrit per Pablo Melchor. 6éA

El goril·la furiós

Un dia quan era xicotet, estava en una excursó amb tota la classe i vam anar al Bioparc. Estavem veient els animals i, de moment vam observar un goril·la. Vam començar a moure els braços i donar crits per a veure què feia. Al final ell es va apropar enfadat i va pegar un cop al cristal. Ens vam emportar un esglai! Després ens vam riure.

Text escrit per Yeray Escrich. 6èA

Una granissada inesperada!

Un bon dia d'aquest estiu, estava en el Pirineu aragonés, en un poblet molt xicotet que es deia Buesa.

Vam decidir anar al refugi de Bujaruelo i a més a més donar un passeig, de dos o tres Km. Quan portàvem quasi dos Km, va començar a ploure, però això sols era el principi.

Més tard, va començar a ploure i després ... Va començar a granissar!

El pitjor de tot era que jo a sols portava un impermeable, uns pantalons curts i unes sandàlies. Finalment vam arribar al refugi i l'aigua que queia de la pluja feia mal de tant gelada que estava.

Text escrit per Indra Zarco. 6è A

El drac malvat

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà vivia un drac molt ferotge i gran.

Un dia va veure molta gent passar per davant la seva cova, quan se'n van anar el drac els va seguir silenciosament. Al cap d'una estona va passar pel bosc, es va menjar a tres despistats i ningú es va adonar, l'olor dels arbres li va arribar al nas i va decidir provar-ne un, li van encantar.

Però es va menjar un vesper i li van picar a la llengua, es va enfadar tant que va decidir no menjar cap arbre més i va continuar menjant persones.

Samuel Bonet i Joan Bernat. 6èB. CEIP Botànic Calduch.

El meu mòbil!

El dia que em van donar el meu mòbil per el meu sant es va trencar. Primer vaig instal·larme aplicacions com el Tuenti, el Whatsapp, el Pou... Em vaig agregar tots el contactes, vaig baixar les escales del portal de ma casa per a ensenyar-li el mòbil a la meua àvia i em vaig caure a la penùltima escala. Al final el mòbil es va trencar.
Vaig estar dos setmanes castigada!!

Text escrit per Elena Almela Márquez. 6èA

Quin esglai!

Un dia mon pare s'estava dutxant i l'aigua eixia freda. Després va anar a canviar la bombona del gas. Aleshores va encendre el foc i ma mare va anar a vore que feia. Va eixir una flama de foc a la seua cara i va eixir amb el pèl cremat i un poc taronja al cabell i als muscles. Ma mare el va vore, ell feia una cara d'esglai i ella es reia moltíssim perquè li feia gràcia.

Text escrit per Guillem Gil. 6è A