dilluns, 31 d’octubre del 2011
Contes Terrorífics
Com podreu comprovar us ha quedat molt bé. Enhorabona a tots i totes i a llegir-lo.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Un viatge inoblidable. Anècdotes
Quan era xicoteta que tenia 4 anys me'n vaig anar a Astúries de viatge amb tenda de campanya. Els meus pares van començar a muntar la tenda de campanya i jo, com estava avorrida, vaig decidir que podia anar-me'n a passejar per allí, em vaig trobar un esquirol pel bosc molt bonic. Els meus pares no se van adonar. Ma mare va començar a dir: Clàudia vine ací que vull dir-te una cosa, Clàudia!! Clàudia?? i jo no estava per cap lloc. Els meus pares estaven preocupats i buscant-me per tots els llocs. Als dos minuts va arribar una dona dient:-
-PERDONEU! Vosaltres sabeu de qui és esta xiqueta. Es que ha entrat a ma casa i ha començat a jugar am la meua filla! Els meus pares van dir:
-Si! És nostra, estavem muntant la tenda de campanya i se n'ha anat sense dir res . Els meus pares em van renyir i vaig aprendre la lliçò, no me'n tornaré a anar sense dir res a els meus pares! Quin ensurt!
Autora: Claudia de Gregorio. Sisè A
Els meus diners . Anècdotes
El primer dia de vacances,ens anaèvem de mudances.
Carregant,i carregant: coixins, bosses que contenien joguets, olles, cassoles, videojocs i videoconsola...
Peró al caixo de la meua habitació, hi havia 10 $ del meu país.
Quan estàvem baixant li vaig dir :''Pare ,donam les claus per a pujar pels diners!''
Els vaig recuperar i ara els tinc guardats al caixó de la meua nova habitació.
Autor: Miller Santos. Sisè A
La primera vegada: la guarderia
Ens vam disfressar de brasilers, va ser divertidíssim.
Quan anavem a passar al col·legi ens van disfressar també de graduats amb el barret i tot. Sabeu com es deia la guarderia?: “L’esquirol”.
Autora: Paula Rodríguez. Sisè B
dissabte, 29 d’octubre del 2011
Contes Terrorífics. Selecció
divendres, 28 d’octubre del 2011
El llarg estiu d'Eugènia Mestre
Autor: Pilar Molina Llorente
Editorial: Anaya
Pàgines: 123
Resum: Passar l'estiu al poble amb l'àvia no és un pla molt atractiu per a Geni, però poc a poc va fent amics. Li passaran coses que tindrà ganes de tornar-hi.
A més està convençuda que l'àvia li amaga un secret, una caixa amb diners i una caixa més menuda amb un preciós collar antic.
Comentari: M'ha agradat perquè m'agraden els contes d'amistats.
Llibre llegit per: Luís Roldán 6è B del Botànic Calduch.
dijous, 27 d’octubre del 2011
Qui llig les nostres publicacions. Estadístiques,
Doncs ací ho podeu veure... fins d'Indonèsia ens han vingut a veure.
El gos perdut. Anècdotes
Una vegada estava en el quiosc i vaig eixir i vaig vore un gos xicotet que estava perdut. Me'l vaig emportar a casa i no va lladrar per tot el camí, què estrany un gos lladra!
Vaig anar a casa i no va lladrar. Vaig pujar a canviar-me, i el vaig deixar en el sofà assegut, vaig baixar me'l, el vaig encontrar igual que el vaig deixar, que increïble tindria que moure's un gos!
Vaig anar a donar-li un passeig i no va fer ninguna de les seues necessitats, vaig vore a la meua amiga Elena que té un “caniche” anomenat Doug, ell va lladrar però el meu gos no.
Vam parlar i no vaig sentir ni un lladruc del meu gos. Estava preocupada per si estava malaltat, vam anar a la plaça a que mirara el seu nou poble, vam vore a Gerard, vaig parlar amb ell i n'hi havia molts gossos i el meu gos no anava amb ells, es va quedar amb mi i amb Gerard.
Vaig tornar a ma casa i vaig fer uns cartells del gos per si els amos l'estaven buscant,vaig anar pel poble a enganxar els cartells en abres.
Vaig anar a la veterinaria i vaig vore molts gosos. Qaun me va tocar a mi i vaig entrar me va atendre i me va dir que el gos era de mentira.
Me vaig quedar de pedra vaig anar a casa i vaig recordar tot lo que havia passat.
Autora: Adriana Fernández. Sisè A
El jardí del papagai. Anècdotes
El dia vint-i-u d'octubre a l'excursió de sisé vam anar a Peníscola a vore els lloros, hi havia moltes espècies: que si cacatues,tucans,papagais...
Els cangurs a que són curiosos? Donc jo n'hee vist a tres metres: són grans,forts i saltadors. Vam entrar a varies gàbies a donar menjar als pardal, però us recomane no perdre-vos la gàbia gra, allí hi ha lloros enormes de mig metre d'alçada,
que jo li vaig donar de menjar al mes gran de la mà... tenia la llengua "ASQUEROSA"!!
Quan vam anar al SHOW estaba: FLOPY,TIGRE,MARCELITO,MAIGHEERA...
Va eixir un tucà i el xic que feia l'espectacle va dir:
- Qui vol eixir a colaborar?
Tots van alçar la mà, però ell va traure un paperet i va cridar a:
- Luís, Marc i Anna.
En eixe moment jo estava pensant: isc o no isc, soc jo o no a qui ha cridat.
Quan vaig aplegar a l'escenari me va dir:
- Alça la ma esquerra, posat el gra de raïm als llavis i quedat quiet.
Ho vaig fer i el tucà és va passejar pel meu braç es va arrimar a la cara i va agafar delicadament el raïm dels meus llavis.
Us recomane que aneu.
Autor: Marc Gonell. Sisè A
La colònia. Anècdotes
Quan jo era xicoteta ma tia se'n va anar de viatge a Marroc. Allí, li va comprar a ma mare una colònia i quan li la va donar, com era una botella molt, estranya la vaig agafar i quasi se me cau a terra, però per sort la vaig agafar a temps.
Al següent dia encara tenia curiositat i la vaig agarrar i me vaig posar una miqueta, feia bona olor.
Un altra volta li vaig dir a ma mare que si me deixava posar-me'n una miqueta més, però me va dir que no, perquè al final se li gastaria .
Per la vesprada ma mare estava llavant la cuina i els plats i me vaig arrimar a la seua habitació, anava a posar-me'n una miqueta. Como no ho vaig fer bé me la vaig llançar tota damunt i vaig buidar la botelleta.
Autora: Ana Moreno. Sisè A
dimecres, 26 d’octubre del 2011
El mercado
Les botes roges

Títol: Les botes roges
Autor: Karlos Linazasoro
Editorial: Anaya
Pàgines: 76
Resum: Va d'un xiquet que veu en classe animals estranys que passen. Ajuda a la seua mestra a solucionar el seu problema de fumar clarió i té unes botes roges que el fan volar. Al final li regala les botes a la seua millor amiga.
Comentari: És un llibre original, divertit i poètic. Acaba amb un final feliç. M'ha agradat.
Llibre llegit per: Sami Jmel 6è B del Botànic Calduch.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
La muntanyeta. Anècdotes
Quan jo era xicoteta, estava en el meu apartament i hi havia dos arbres molt alts. Havia que regar-los per a que se feren grans i tapar les vistes dels veïns.
Jo i el meu pare vam anar a regar-los i vam agafar la mànega, amb la mala sort que eixe dia van llevar l'aigua fins a les 17:00 i quan la vam encendre no anava. Ens va tocar agafar poals plens d'aigua i anar i vindre moltes voltes per a poder regar els arbres.
Havia una muntanyeta de terra, mon pare no la va vore i PUFF!! Va caure i, com va xocar contra mi se me va caure tota l'aigua damunt d'ell. Al dia següent encara estava rient-me.
Autora: Mar Nebot. Sisè A
El bou. Anècdotes
Una vegada estava en Almenara el poble de ma mare. Estava el barri del meu oncle en festes i, com no!, vam anar a vore el bou pel carrer.
Quan va enfosquir vam sopar, i al cap d'una estona vam vore una espècie de boles de foc, ràpidament vam arreplegar la taula, allí tot es queia al terra. Vam plegar la taula i la vam entrar al garatge. A mi en resultava estrany, per que no van tirar els tres coets. Vam esperar una estona i veient que sempre estava en el mateix lloc, ja estàvem sospitant. Després de deu minuts és va anar apropant i a una distancia de vint-i-cinc metres es podia veure que no era un bou, sinò un bou de carretilla embolat.
Tota la meua familia estava molt furiosa per no poder sopar agust. I torna a muntar la taula, parar taula i com no a sopar.
Autor: Omar Nieto. Sisè A
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Les botes roges

Títol: Les botes roges
Autor: Karlos Linazasoro
Editorial: Anaya
Pàgines: 76
Resum: És un xiquet que es diu Carles que conta el que passa en el seu col·legi. El xiquet té unes botes roges que li permeten experiències fantàstiques. Lo les deixa a Romina, la xiqueta de la que Carles està enamorat.
Comentari: M'ha agradat perquè és una història interessant i diverdida.
Llibre llegit per: Lidia Martín 6è B del Botànic Calduch.
Dia de les biblioteques escolars. Cartell drets dels lectors
Polseu sobre la imatge per a veure-la a grandària natural. Podeu guardar-la polsant el botó dret del ratolí sobre ella i triant "Guardar la imatge..."
diumenge, 23 d’octubre del 2011
El mercado.
Cuando llegamos siempre damos una vuelta y vamos a la parada de churros.
La parada que más me gusta a mi y a mi madre es la de las pulseras. Siempre me compro alguna.
Cuando nos vamos pasamos por la tienda de ropa y por la de zapatos,nos montamos al coche y nos vamos a casa. Pasamos toda la mañana allí.
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Un genio en la tele

Títol: Un genio en la tele.
Llibre llegit per: Lledó Sales. 5è B del Botànic Calduch.
divendres, 21 d’octubre del 2011
Què li passa a la profe?
Autor: Jo Hoestlandt.
Editorial: Tiroliro.
Pàgines: 45.
Resum: Fa uns quants dies que la professora, la senyoreta Anna, està una mica estranya. Somriu tota l'estona, no sent el que li diuen... La MIla i les seues amigues pensen que està enamorada. Però, de qui? Per averiguar-ho envien la missió secreta al seu company de classe Àngel Corona. Però la investigació no és una cosa gens fàcil.
Comentari: Aquest llibre m'ha agradat molt perquè ajuda a comprendre que les coses no són sempre el que penses. Per exemple, mireu a Mila, Ber, Llum i Mercè que es creien que la mestra estava enamorada i... llegiu el llibre i ho sabreu.
Llibre llegit per: Rocío Castrillo 5è B del Botànic Calduch.
Un esqueleto en el armario

Títol: Un esqueleto en el armario.
Autor: Manuel L. Alonso.
Editorial: Anaya
Pàgines: 92 con ilustraciones
Resum: Este libro trata de un niño que se llama Daniel, su tía Diana y su prima Berta a las que no veía desde hacía 9 años. Le traían tebeos y más tebeos. Se fueron de excursión con su madre y su abuela, cuando llegaron decía que se habían hecho novios. Al día siguiente su prima y su tía se fueron a otro país.
Comentari: Me ha gustado mucho este libro, aunque el final sea un poco triste tiene muchas partes divertidas. Os recomiendo este libro, ¡os encantará!
Llibre llegit per: María Chinchilla 5è B del Botànic Calduch.
dijous, 20 d’octubre del 2011
Cuando tenga 80 años

Algunos días les compraré huevos kinder y jugaré con ellos utilizando los juguetes que les salgan y otros dás me los llevaré al parque para que jueguen con sus amigos .
Si juegan a fútbol iré a ver sus partidos , y cuando juegue el Villarreal iré al campo .
La música de les Tenebres

Títol: La música de les Tenebres.
Autor: Norma Sturniolo.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 80.
Resum: Es tracta d'una xiqueta que té menys o més 11 anys a la que li encanta llegir. Un dia molt calorós es va transportar a un lloc en blanc i negre. Allí no sabien ni jugar, ni ballar, ni cantar... Ella els ensenya als xiquets moltes coses. El més impactant és que els llibres estaven prohibits per una raó molt interessant!
Comentari: M'ha agradat molt el llibre perquè la història és molt emocionant, moltes aventures! Recomane a tots que el llegiu, perquè té molta gràcia i, al mateix temps, misteri.
Llibre llegit per: Alicia Molina 5è B del Botànic Calduch.
Operació Iogurt

Autor: Juan Carlos Eguillor.
Editorial: Anaya.
Pàgines: 71.
Resum: A Maria i als seus amics els encanta menjar boques de goma, mans blanes i peus de formatge... Van trobar un iogurt que parla i que els porta a una fàbrica on comença l'aventura.
Comentari: M'ha encantat, us recomane que el llegiu si us agraden les aventures
Llibre llegit per: Irene Barber 5è B del Botànic Calduch.
dimecres, 19 d’octubre del 2011
La primera vegada: la bici

La primera vegada que vaig anar en bici era quan tenia sis anys, vaig aprendre en el Parc Mayorasaga. Una velleta que estava per allí prenent el sol me va dir:
Vaig aprendre ràpid. Quan ja sabia un poc, un dia anava corrent massa, vaig girar molt ràpid i em vaig caure.
La primera vegada: el circ.
La primera vegada que vaig anar a un circ tenía 6 anys. Quan vaig entrar els meus pares, el meu germà i jo ens vam sentar en els nostres seients.
Primer van ixir uns pallassos molt divertits que estaven pegant-se, però en veritat no se pegaven.
Després van ixir uns elefants caminant a dues potes, era impressionant.
Mentre els elefants donaven voltes a dues potes, dalt d’ells estaven trapecistes, eren dos i anaven vestits iguals, eren molt bons.
Finalment va ixir el domador dels tigres i, mentre actuaven, passava una senyora amb un bebé tigre i me van fer una foto amb el bebé tigre.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Les botes roges

Títol: Les botes roges
Autor: Karlos Linazasoro
Editorial: Anaya
Pàgines: 76
Resum: En la classe de Carles apareixen uns animals estranys que desapareixien i la professora, quan estava trista pels animals fumava clarió. La companya de Carles sospitava alguna cosa.
Comentari: Imagines unes botes que et facen somniar i t'ajuden a viure experiències fantàstiques?
Puntuació: 4,75
Llibre llegit per: Miguel A Ceforo 6è B del Botànic Calduch.
diumenge, 16 d’octubre del 2011
El cementeri. Anècdotes

dissabte, 15 d’octubre del 2011
La rateta. Anècdotes

Una vegada la meua tia quan era xicoteta li va caure una dent.Quan era de nit se’n va anar a dormír per a que la rateta li portara dineret.
Eixa mateixa nit, mentre el meu iaio pujava les escales va vore una rata, va agafar la granera i la va matar.
Pel matí quan la meua tia es va despertar i es va enterar que havia matat a la rateta que venia a portar els diners, es va posar a plorar i es va enfadar perquè el meu iaio havia matat a la rateta.
divendres, 14 d’octubre del 2011
Palabras de Caramelo

Títol: Palabras de Caramelo
Llibre llegit per: Rocío Castrillo. 5è B del Botànic Calduch.
La malaltia. Històries d'amistat

Hi havia una vegada un xiquet d'un poble que es va trencar la cama en caure de la bicicleta . Estava jugant amb els amics i es va caure damunt de la cama. Ell estava molt trist perquè no podia jugar amb la bicicleta ni a futbol ni a quasi res.
Tots els seus amics anaven a visitar-lo tots els dies per a que no estiguera trist i no es posara a plorar per no poder jugar.
Un dia qualsevol els seus amics van decidir jugar amb ell a les cartes , al parxís , a l'oca…
Per a distraure’l.
El xiquet es va posar content per que sabia que els seus amics jugaven amb ell i volien que es recuperara prompte per que l’estimaven i el col·legi no era el mateix sense ell .
Es va recuperar i els seus amics i amigues estaven la mar de feliços.
Ell es va alegrar tant que va convidar a tots els seus amics a un gelat per agrair-los el que van fer per ell.
dimarts, 11 d’octubre del 2011
La història que en Roc Pons no coneixia.

Títol: La història que en Roc Pons no coneixia.
Comentari: És un llibre d'aventures molt bo i interessant. M'agrada molt perquè en moment el xiquet està en un compromís i cada compromís és una nova aventura.
Llibre llegit per: Cristina Albella. 6è B del Botànic Calduch.
diumenge, 9 d’octubre del 2011
La casa del lleó. Històries d'amistat

Hi havia una vegada en un poble de muntanya una xiqueta que es deia Marta. Un dia va anar a un bosc molt gran per a recollir flors de color roig.
Es va trobar una casa abandonada, com estava molt cansada i amb molta fam va entrar, damunt la taula va vore una pera i se la va menjar, hi havia un llit es va gitar i al segon es va dormir. De sobte va entrar un lleó, la xiqueta es va despertar i quan el va vore es va esglaiar.
El lleó li va donar un got d’aigua, la xiqueta el va agafar però encara estava esglaiada.
Per aquella casa del lleó havia passat molta gent però ningú volia quedar-se perquè tenien por de que el lleó se'ls menjara en qualsevol moment. El lleó estava molt tris per no poder tenir amics.
Quan el lleó es va despistar, la xiquet va eixir sense fer soroll. El lleó pensava que volia fugir i la va seguir. Però ella va anar a recollir flors i tornà per regalar-li-les en agraïment.
El lleó es va posar molt content, ja tenia una primera amistat.
Autora: Eva Gallego. Sisè B
dissabte, 8 d’octubre del 2011
El camaleó. Històries d'amistat.

dimecres, 5 d’octubre del 2011
Ales de mosca per a l'Àngel

Recomane aquest llibre perquè encara que tinga trossos tristos el final m'ha encantat.
Llibre llegit per: Nerea Castaño Arderiu. 5è B del Botànic Calduch.