Un dia d'un sol brillant, al tornar de l ' escola, estava avorrit. Després de berenar un entrepà de formatge, li vaig dir a mon pare, si podíem anar al parc. Ell em va contestar que sí. Em vaig vestir amb una camiseta blava i un pantaló verd. En el parc, mon pare estava parlant amb un xic. Jo vaig esperar a que acabara de parlar. Al cap d' una estona va acabar de parlar i jo em vaig llançar de peu pel
tobogan. Quan estava arribant mon pare va parlar en mi i jo li vaig mirar i em vaig caure de cara. Al final, quan vaig arribar a casa, ma mare em va reganyar i em vaig anar molt trist al llit.
Text escrit per Miquel Albiol. 6èA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.