Era un día d' estiu i era molt assolellat. Jo anava amb la meva bici nova per les piscines del pinar. Anava tranquil mirant el cel clar en el que no hi havia ni un núvol. Anant cap a les piscines hi havia una rampa molt empinada cap a baix. Jo estava dalt de la rampa i anava a baixar, però la cadena es va soltar i vaig caure cap a baix, els frens no anaven i vaig girar. Però vaig eixir disparat cap a la gespa verda i blaneta de cara. Vaig acabar amb la cara molt rascada, no creïa que sobreviuria.Text escrit per Jaume Malo. 6éA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.