Soc ximple, sabeu? Vaig tindre l'oportunitat de tindre un amic, i la vaig desaprofitar. I conte les hores, minuts i segons que passen des d'aquell moment i això em turmenta cada dia que passa i no puc viure amb aquesta agonia. Si sapiguéreu l'agonia que tinc pels matins... però escrivint es calma. Espere que vos agrade aquesta finestra al meu interior.
Aquest escrit està dedicat a una persona molt important per a mi. I eixa persona ha fet que jo siga com soc.
Text escrit per Artur Vila. 6èA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.