L'aventura d'Anna i Clita

Un día molt clar a Vilanova, una xiqueta que es deia Anna va començar a fer una nina anomenada Clita. Un día nuvolós de gener va passar una cosa terrible! El ninot havia desaparegut! Anna és va posar molt trista.
El va robar un lladre anomenat: Gusepil. Era molt malvat, terriblement lleig. Anna no parava de buscar a Clita. A continuació, Gusepil estava a Vila Lletja a quilòmetres de Vila Nova. Després, Anna amb el seu amic Forçabruta van buscar per tota la ciutat a Clita. Però, una vesprada Gusepil va anar a Vila Nova a dir a l’alcalde que:
-Senyor aquest ninot l’he fabricat jo, amb la meua suor, força…
A l’alcalde li va agradar tant que el va posar a vendre a la millor jogueteria de la ciutat. A continuació, Gusepil va anar a donar una volta pel poble. Després, Anna que estava col·locant cartells amb Forçabruta per tota la ciutat: per l’Ajuntament, pels col·legis, per la tenda d’animals, per la tenda de fotos…
A continuació, Gusepil el nostre personatge malvat estava passejant per l’ajuntament, de sobte va vore un cartell que pasava: Es busca ninot anomenat Clita! De sobte, Forçabruta va passar per la jogueteria de l’ajuntament i va vore a Clita. Van tindre que pagar per a agafar-la : vint-i-nou euros per Clita. Finalment, Anna i Forçabruta van estar jugant amb Clita tota la vida. i Gusepil va aprendre una cosa: !No robar!

Text escrit per Rubén Ochando 6èB CEIP Botànic Calduch

El campionat.

Havia una vegada un corredor de carrers ilegals que es deia Nacho Tacos que era de Mexico, va correr amb un pilot Formula 1 italià que es deia Franchesco Spaguethii, Van fer una carrera, però Nacho corria amb un Audi ES8 i Franchesco amb un coche de F1, quan va començar la carrera Nacho era el primer i Franchesco el segon. Franchesco va desviar a Nacho fins que es va xocar amb un edifici. Afortunadament l'airbag el va salvar.
Quan va eixir del hospital tenía por de córrer en carreres i es van riure d'ell tots els que van estar en la carrera i la seua novia Sofia Kanutchi va tallar amb ell.
Nacho va tornar al seu país natal a Mexico en Tijuana i Franchesco es va quedar en USA.

Text escrit per Isam Khali 6èB CEIP Botànic Calduch

L'amagatall secret

Hi havia, una vegada un xiquet que vivia en New York. Eixe xiquet s'anomenava Joan, tenia un amagatall secret i quan estava trist se n'anava alli a jugar ell a soles.
Joan tenia 7 amics, sempre anava amb Joaquim, Joan i Joaquim eren els millors amics del món i sempre cridava Joaquim xiulant.
Al següent dia ells dos van anar al col·legi i un xiquet  que s'anomenava Ismael sempre els furtava a ells dos el esmorzar.
Un dia Joan i Joaquim estaven farts de que sempre els furtara l'esmorzar i un dia i li van pegar amb por, desprès de que a Ismael el vam pegar es van anar corrents a l'amagatall i Ismael els va seguir fins que els va vore entrar.
Ismael es volia venjar d'ells i va pegar fulles que dien on estava l'amagatall de Joan i Joaquim. Ells se van assabentar i es vam posar molt tristos, però...   ho van dir als seus pares i els seus pares van fer un altre amagatall per a que ningú no ho descobrira.

Text escrit per Claudia Escamilla 6èB CEIP Botànic Calduch

Les quatre flors i els seus amics

Hi havia una vegada unes flors que eren màgiques i prehistòriques, d’eixes flors sols quedaven quatre!
Una àvia que es deia Margarida vivia en un camp.
Margarida, era l’unica persona que sabia que les flors eren màgiques i prehistoriques.
Les flors eren morades i molt brillants, pareixien de mentida.
Pepet que era un donyet, que vivia entre les quatre flors tenia una caseta minúscula.
Pepet tots els dies agarrava deu garrafes d’aigua per regar les quatre flors.
Un dia Margarida i Pepet que eren molt amiguets, es van posar al costat de les quatre flors a parlar de les flors, a Margarida se li va escapar de la boca i li va dir a Pepet que eixes flors eren màgiques i prehistòriques, Margarida li va dir que no ho diguera a ningú.
Com Pepet era molt entremaliat va anar a els seus amics Estuar, Casimira, Llonganiseta i Botifarreta i els ho va dir!!

Botifarreta era l’única que s’ho va creure, els altres no s’ho creien.
Al dia següent Margarida li va preguntar a Pepet si ho va dir a algú i ella va dir que no, pero com Margarida el coneixia molt bé li va dir, que ella sania que si que ho havia dit Pepet li va dir a Margarida que li ho havia dit als seus amics.
Aleshores Estuar, Casimira i Llonganiseta li ho van preguntar a Margarida i Margarida li va contar la historia de les flors, s’ho van creure a mitges.
Pepet, Margarida, Estuar, Casimira, Botifarreta i Llonganiseta és van posar davant de les flors i van dir; “Nosaltres volem un món millor!!”
Les flors ho van intentar una, dues, tres……… i a la dessetena vegada ho van coneguir,”PER FI!”, des d'eixe moment s’ho van creure.

La 1º flor es deia Florentina
La 2º flor es deia Flatirina
La 3º flor es deia Flotarina
La 4º flor es deia Fernanda

Margarida, Pepet, Estuar, Casimira, Llonganiseta, Botifarreta i les quatre flors van ser amics per sempre!!!!


Text escrit per Maria Andrés. 6èB CEIP Botànic Calduch

Els dinosaures més grans

Polsa sobre l'imatge per a veure-la gran

La rialla amagada

Una vegada,l’elefant Marco es va inventar un acudit, però a ningú li agradava, així que un dia se’n va anar a buscar algú a que li agradara el seu acudit tan complicat. Va estar molt de temps fora, buscant a alguna persona o animal al qui li agradara el seu acudit, però ningu es va riure , fins que un dia, mentres arreplegaba fruits, una extranya granota li entrega un mapa. En ell indicava un lloc que estava lluny, es deia: El pais dels acudits.
El lloc perfecte per a ell.
Els pares de Marco estaven molt preocupats, per si l’havien segrestat o alguna cosa pareguda. Mentres tantt, Marco havia arribat, perfí, al Pais del acudits, on tots es van riure del seu acudit.
Ell escribia als , i ells contestaven, per mitja de cartes, perquè ell s’avia quedat allí, on era feliç.


Text escrit per Miguel Ángel Ceforo. 6èB CEIP Botànic Calduch

La flor.

Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Carme i un germanet que es deia Max i en el jardí de les flors sols hi havia una flor que si la oloraves te quedaves adormida 100 anys. Un dia qualsevol va anar Carme al jardí i va vore la flor i va decidir olorar-la, va caure en terra i es va quedar dormida. Uns quants segons més tard l’estava buscant Max, però quan va agarrar el telescopi va vore a la seua germana en terra, es va asustar i va anar corrents.
Li va tocar la careta i no es despertava, aleshores li va veure la flor prohibida en la mà. Va cridar a Xavi i a Manuel, junts van obrir el llibre de la flor prohibida i deia: ” Si algú olora la flor prohibida per a rescatar-la de l’encanteri has d'anar al pont, després a l'arbust de l’eco i per últim al laberint de la música”. Decidits es van encaminar al pont, eren les quatre de la vesprada, li quedaven dotze hores per a trencar l’encanteri, ara s’encaminaven a l’arbust de l’eco.
Quant van arribar es varen preguntar com podrien passar l’arbust, al moment l’arbust va repetir el que van dir, pero de sobte va passar un dragonet per la seua boca, aleshores quan obri la boca van saltar, ara li faltava el laberint, quan van arribar cada u havia de buscar l’arpa, Xavi va trobar el violi, Manuel la guitarra i Max l’arpa, van anar corrents a Carme li va tocar i es va despertar en quant la va sentir!!! Conte contat, ja s’ha acabat.

 Text escrit per Ainhoa Guirao. 6èB CEIP Botànic Calduch

El pilot de cotxes

Un dia, Kiko Coma que tenia 8 anys i volia ser pilot de cotxes. Els pares no el deixaven fins que tinguera 9 anys. Aleshores, el van apuntar a una acadèmia  per a que aprenguera a conduir cotxes.
Un mes més tard Kiko Coma conduïa molt bé.
Un dia, va anar a fer un torneig per a vore si podia guanyar, va guanyar, li van donar una medalla i un trofeu.

Ja quan tenia 29 anys va ser pilot de cotxes. Cap conductor no podia para a Kiko Coma, sempre guanyava els trofeus i sempre serà el primer en el torneig.

A l'any següent tenia un torneig dels 10 primers de la classificació. Eixe dia va anar  guanyar el torneig 40 i el dia tenia el torneig va anar però estava escaiolat, Kiko Coma volia fer el torneig.

Finalment, se va escapar i va agafa el seu cotxe, més tard va començar la carrera, anava el primer en la volta 8 i eren 88 voltes, en la ultima volta anava segon, per una milèsima, al girar va adelantar al primer i va guanyar el torneig, va ser el torneig 41. És el millor pilot de cotxes.
Totes les persones l'adoraven. Al dia següent ho va celebrar la seua família i amb el seus amics.

Text escrit per Kiko Varona. 6èB CEIP Botànic Calduch

Puré de pésols

Títol: Puré de pésols.

Autor: Daniel Nesquens.

Editorial: Anaya

Pàgines: 102

Resum: La protagonista és una xiqueta que té la cama trencada i està hospitalitzada. A l'habitació té un company que es diu Aarón i no parla molt. Ella pensa en els seus amics i familiars i conta històries molt interessants.

Comentari: És un llibre un poc estrany perquè conta històries molt diferents en cada capítol i per la forma en la que les conta.

Puntuació: 7,75
Llibre llegit per: Josep Herráiz. 5è B del Botànic Calduch.

Biografies. Marie Curie

Pulsa sobre la imagen para leer.

Tom Sawyer

Títol: Tom Sawyer.

Autor: Mark Twain.

Editorial: Anaya.

Pàgines: 143

Resum: Tom era un xiquet simpàtic que no tenia mare, havia mort. Vivia amb la seua tia Polly i es passava el dia vivint una aventura darrere d'una altra.

Comentari: M'ha agradat molt , és molt divertit i entretingut

Puntuació: 9,75
Llibre llegit per: Martina Santos. 5è B del Botànic Calduch

El misterioso influjo de la barquillera

Títol: El misterioso influjo de la barquillera.

Autor: Fernando Alonso.

Editorial: Anaya

Pàgines: 113

Resum: Era un hombre que se llamaba Prudencio Pérez, de apodo Sito. Le encantaba escribir cuentos. Era contable, pero lo dejo y se compró una barquillera. Con ella iba al parque y contaba cuentos a los niños que le compraban barquillos

Comentari: M'ha agradat molt , encara que al principi és un poc liós. Al final l'he entés.

Puntuació: 8
Llibre llegit per: Ainara Ortiz. 5è B del Botànic Calduch.

Palabras de caramelo

Títol: Palabras de Caramelo.

Autor: Gonzalo Moure.

Editorial: Anaya

Pàgines: 76

Resum: Kori és un xiquet de vuit anys que sols reconeix les paraules en els moviments de la boca. Per això és capaç d'entendre el que diu el seu millor amic, un xicotet camell al que tracta de salvar camí d'eixe desert amb el que sempre havia somniat. Potser la seua aventura no acabe mai, sobretot per el missatge tan especial de Caramelo

Comentari: M'ha agradat molt perquè és molt sentimental. Recomane a totes les persones majors de 10 anys que el llegeixen, és molt bonic

Puntuació: 9
Llibre llegit per: Mónica Escamilla. 6è B del Botànic Calduch.

De conte en conte

Títol: De conte en conte.

Autor: Vicent Pardo.

Editorial: Bromera

Pàgines: 88

Resum: En aquest conte hi ha moltíssims personatges, contes que s'entropessen entre ells i formen altres nous que al mateix temps en creen altres.

Comentari: És un llibre molt interessant i demostra la màgia dels llibres sobre les persones.

Puntuació: 9
Llibre llegit per: Guillem Soler. 5è B del Botànic Calduch.

Biografies. Cousteau

Un mago de cuidado

Títol: Un mago de cuidado.

Autor: Mercé Viana.

Editorial: Dylar

Pàgines: 93

Resum: Cuentan que hace muchos, pero que muchísimos años, ocurrió algo muy curioso: todos los magos del mundo decidieron construir una ciudad para vivir juntos. Esta ciudad se llamó "Muchosmagos".

Comentari: El recomane perquè és bonic i molt interessant. Us va a agradar.

Puntuació: 9
Llibre llegit per: Alba Ortiz 5è B del Botànic Calduch.

El ratoncito Pérez. Aniversario de su creador y cuento.

Hoy se cumplen 161 años del nacimiento del creador de uno de los personajes más conocidos y esperados por los niños: el ratoncito Pérez. Este famoso ratón fue el protagonista de un cuento escrito por Luis Coloma (9 de enero de 1851 - 14 de abril de 1915).
A finales del siglo XIX le pidieron a Luis Coloma que escribiera un cuento cuando a Alfonso XIII, que entonces tenía 8 años, se le cayó un diente. Al jesuita se le ocurrió la historia del Ratoncito Pérez, protagonizada por el rey Bubi, que era como la Reina Doña María Cristina llamaba a su hijo. Desde entonces el Ratoncito Pérez es un personaje muy popular entre los niños españoles e hispanoamericanos, a los que pone un regalo bajo la almohada cuando se les cae un diente.
Seguro que has oído hablar mucho del personaje y que lo has esperado muchas noches, pero... ¿has leído el cuento de Luis Coloma) Aqui dejamos el cuento para que lo puedas leer :"El ratoncito Pérez".

Anècdotes. Un empastre

Una vegada quan jo era xicoteta m'avorria i ma mare va cridar a la meua cosina Aitana per a jugar amb ella.
Quan va vindre directament vam anar a jugar, quan ens vam cansar vam fer una de les nostres; anavem a la cuina agafàvem oli, un paquet de sal, un pintallavis...
Vam agafar l'oli i el vam posar pel sol i damunt la sal escampada i vam pintar l'espill.
Després quan ens disposavem a eixir per a anar al parc la mare va dir espereu que he de pentinar-vos, vam anar al bany, va veure el que havíem fet i ens va castigar.
Ens ho haviem merescut.

Autora: Inés Rodríguez. 5è B

Anècdotes. Antes muerta que sencilla

Quan jo era menuda, i tenia 3 o 4 anys es va posar de moda la cançó ''Antes muerta que sencilla'', de Maria Isabel, i jo cada vegada que l'escoltava a la ràdio o a un CD, em pujava a una cadira i començava a cantar-la i a ballar-la.
Ma mare, mon pare, la meua àvia i el meu avi, quan em veien es reien molt.

Autora: Nerea Castaño. 5è B

Operació iogurt.

Títol: Operació iogurt.

Autor: Juan Carlos Eguillor.

Editorial: ANAYA

Pàgines: 78

Resum: A Maria i els seus amics sols els agradava menjar llepolies. Però es troben un iogurt que parla i els duu a un lloc desconegut on van a descobrir un món molt estrany

Comentari: És molt bonic perquè no és important menjar llepolies

Puntuació: 10
Llibre llegit per: Rocio Castrillo 5è B del Botànic Calduch.