dilluns, 18 de novembre del 2013

Aquesta és la tercera edició dels contes terrorífics del Botànic Calduch. Els alumnes de cinquè han escrit aquestes històries que ens faran tremolar de por.
 Contes terrorífics 5è

Un dia en el supermercat

Una vegada vaig anar al supermercat en ma mare i el meu germà. Anava jo a comprar fruita i, de sobte diuen per megafonia. -Senyora Blanca vine a la caixa per favor. Jo, doncs clar, em pensava que era una dona vella baixeta amb el cabell blanc grisós, arrisats i que li arribavea fins els muscles. Aproximadament d'1,59 m d'estatura. I, de sobte, apareix una dona jove alta amb el cabell marró i molt llarg i llis i d'uns 1:80 de estatura. Era molt diferent al que m'havia imaginat al principi.

 Text escrit per Irene Miró. 6èA.

La meua iaia Mari

La meua iaia va nàixer el 9 de desembre de 1964 a Castelló, se dedica a netejar una tenda famosa de roba, la seua família és molt graciosa i treballadora.
Els seus primers anys de vida van ser molt feliços perquè va encontrar treball molt ràpidament. El seu ofici és netejador, li agrada molt llegir i el dia més feliç de la seua vida va ser el dia de la seua boda.


Eleazar Ramos. 6èB. Botànic Calduch

dimecres, 13 de novembre del 2013

El meu iaio Vicent


El meu iaio va nàixer el dia 23 de desembre de 1939.
Als 14 anys va començar a treballar d´obrer.
Als 22 anys va conèixer a la iaia Amparo, en eixa època  no era iaia, ni tampoc mare, es va casar quan ell tenia 26 anys, el 27 d'abril de 1966.

Van tindre dos xiquetes, la tia Ampa als 27 anys , i a Ana (La meua mare) als 32. Els meus iaios tenen dos cases, a l'hivern viuen a la casa de Vila-real, i a l'estiu a la casa de Benicassim, a mi m'agrada més aquesta, aixi em banye a la platja.

El meu iaio té un hort i planta de tot, li agrada anar a caçar, també li agrada vore pel·lícules d'indis, caminar i vore el futbol, es del Villarreal F.C, com no!
Unes de les pel·lícules que li agraden son Guerra y Paz y Lo que el viento se llevó.

Ana Ponce. 6èB. Botànic Calduch-
 

dilluns, 11 de novembre del 2013

La meua iaia Maria

La meua àvia va náixer en 1931 a Aielo de Malferit.Ella no va anar a escola perquè tenia que atendre el negoci familiar. La seva família era normal pera aquella època com la meva avia diu sempre era una família amb molt bona voluntat i molt treballadora.
Els  seus primers anys de vida foren normals per aquella època fins que el seu futur va ser trencat perquè al seu pare el van tancar a la presó acusat d'un fet que ell no havia comés. A més, temps més tard, quan la meua iaia tan sols tenia nou anys, el van matar com a molts altres en aquella època.
Uns mesos més tard tard va nàixer la seua germaneta xicoteta i la va tindre que cuidar, fer les feines de casa i anar-se'n a treballar a un forn familiar
Aquells anys van ser molt difícils perquè a més a més es van morir dos germans seus i la família ho va passar molt mal.
Al cap d'uns d'uns quants anys va conèixer al meu avi. Més tard es van casar i van tindre tres fills: la meva tia Remediet, el meu pare i la meua tia Tonyi.
Ella diu que el més important de la seva vida són els seus fills i els seus néts.
Els seus entreteniments son llegir i cantar. Ella ha aprés coneixements sense anar a escola: llegir, cantar, cosir, cuinar, escriure i netejar.
Estic segura de que si haguera anat a escola seria estudiant de primera.
Per això, jo admire a María Castelló Nadal la millor àvia del món.

Yaiza Vila. 6èB. Botànic Calduch.

La meua avia Isabel


Aquesta redacio la faig sobre la meua iaia Isabel. La vull molt doncs he passat amb ella molt de temps en la meua infància i ara també estic molt amb ella.
És molt bona amb mi, sempre em recolza i és molt carinyosa.
És una bona iaia i una bona mare. Desitge que visca molts anys, que tinga bona salut.
M'agrada molt estar amb ella i l'ajude en el que puc.
Quan era més menut m'acompanyava al terrat a jugar en una piscina xicoteta que teníem, em portava a passejar i em comprava xutxes.



Carlos Fernàndez. 6èB. Botànic Calduch.

El meu iaio Gheorghe

El meu iaio Gheorghe, és el pare de la meua mare. És una persona molt amable, molt comprensiva i li agrada molt ajudar a les persones.

M'agrada molt estar amb el meu iaio, perquè em conta histories divertides...

Vaig amb ell a donar aliments als animals... Rl meu iaio té 66 anys, ha nascut a Targoviste a Romania, el 25 d'octubre de 1948.
La seva família eren: la mare era una dona molt treballadora; ajudava al pare al la faena del matí fins a la nit. El iaio era foraster, i ara està jubilat.

El seu moment més important va ser quan va naixer la meua mare, i els meus dos tios.

Andrei Georghe. 6èB. Botànic Calduch

La meua iaia Ino

La meua iaia Ino va nàixer en Ciudad Real té 56 anys va nàixer en 1875.
La seua famìlia es pareix molt a ella. Va tindre 15 fills. El seu pare es dedicava a les obres i la seua mare no tenía treball, alehsores cuidava dels seus fills.
Els seus primers anys van ser molt bonics. Un dia me va ensenyar una foto de quan era xicoteta i anava a una guarderia.
Sempre ha treballat a casa, fent les tasques i cuidant els seus filla.
Les seues aficions són muntar a caval i jugar a les cartes i al parxis. És molt bona jugant al parxis..
Els moments més importants de la seua vida van ser quan se va casar amb el meu iaio i quan va tindre als seus fills.

Alexandra Sánchez. 6èB. Botànic Calduch.



dissabte, 9 de novembre del 2013

La meua iaia Teresa

La meua iaia Teresa, va nàixer a Chiclana de Segura província de Jaén, el dia 25 de febrer de 1940. Els seus pares es deien Domingo i Fuensanta, que van tindre quatre fills, Antonio, Manuel Domingo i Teresa.

La meua iaia era l'única xica i la més menuda,ella, es va ficar a treballar molt joveneta quan a penes tenía nou anys, treballava al poble en les cases de la gent rica fent feines. No va poder anar a l'escola perquè tenia que ajudar a sa mare i als seus germans .

Va conèixer al meu avi perquè eren del mateix poble i es van casar en l'any 1964, de viatge de nuvis van vindre a Vila-real, així van trobar treball i es van quedar . Van tindre dos fills el meu pare Andrés  i el meu oncle Domingo.
La meua iaia va treballar arreplegant bajoques i al temps en el magatzem  de conserves .
Als poc anys l'agarraren al magatzem de la taronja i així va treballar fins que vaig nàixer quan es va jubilar  per a cuidar-me.

Actualment té quatre néts: Andrés Chema, Arantxa i jo.
Ella ara viu molt tranquil·la a sa casa en Vila-real, on nosaltres anem a visitar-la moltes vegades.

Erik Villajos. 6èB. Botànic Calduch


divendres, 8 de novembre del 2013

El meu iaio Pascual


El meu iaio Pasqual té 78 anys. Va nàixer el 19/11/1935, a Vila-real, carrer Penitència.

La seva família era nombrosa, son pare era llaurador i sa mare era ama de casa. Els seus primers anys de vida van ser molt feliços, les seues aficions son el futbol i el ciclisme, els millors moments de la seva vida van ser quan van nàixer els seus fills Samuel i Rosamari, i els seus nets, el meu germà i jo.

Samuel Bonet. 6èB Botànic Calduch

El meu iaio Juan

El meu iaio va naixer el 8 de gener de 1938, en un poble de Castilla la Mancha anomenat " El Jardin " que pertany a la província d'Albacete. El meu iaio tenia 6 germans , els seus pares eren agricultors i pastors.

Als huit anys no va poder anar a l' escola perquè tenía que cuidar ovelles i cabres, per ajudar a l'economía familiar. Quant va tindre desset anys se 'n va anar a Madrid a estudiar mecànica i electricitat, i quan va acabar d'estudiar va començar a treballar de mecànic. Un taller d'arreglar cotxes anomenat "taller hermanos de Haro ".
Les seues aficions són: pilotar avions esportius , a l'aeroclub de Benicàssim doncs se va traure el titol per a poder pilotar avions esportius.
També li agrada molt llegir i inventar coses.
Els moments més importants de la seua vida van ser quan van nàixer els seus fills i nets, i els dies en els que ens reunim tota la família.

Sara Babiloni. 6èB. Botànic Calduch

El meu iaio Saturnino

El meu iaio va nàixer a Carriol, provincia de Ciutat Real.
La seua família era humil, el seu pare es dedicava a l' hort i sa mare també a l' hort. Els seus primers anys de vida van ser molt feliços.
El seu ofici era camioner i li agradava molt estar a sa casa quan no treballava. La seua afició eren els bous. Els moments mes importants van ser els naixements dels seus fills.


José Manuel Roger Díaz. 6é B. Botànic Calduch

El dragón de fuego

Un dia llegó al bosque un dragón con muy malas pulgas, se llamaba el Diablo de Fuego.

El dragón empezó a comerse la fauna del bosque. Los aldeanos de un pueblo cercano veían como cada noche les desaparecían los animales domesticos como vacas y ovejas. Fueron a la cueva del dragón para matarlo.

Pero cuando llegaron el dragón no estaba, de repente el dragon llegó y los mató a todos.

 Joan Bernat Castro 6éB. Botànic Calduch




 





La meua iaia Angelita

La meua iaia Angelita te 82 anys i 5 fills. Va nàixer a Llucena del Cid, província de Castelló el 15 de maig de 1931. La seua familia era normal i correnta.

El seu pare treballava de ferrer i ferrador a Zucaina i la seua mare era ama de casa. Els seus primers anys de vida van ser feliços i divertits. Va anar a l'eescola fins els 14 anys. El seu ofici era fer feines per les cases i portar de la font fins a les cases cànters d'aigua en el cap. Les seues aficions eren anar al ball a ballar amb les seues amigues, jugar a cartes i cosir...

Els seus momemts més importants de la seua vida quan va tindre als seus fills i els va criar.


Aarón Gómez. 6èB. Botànic Calduch.

La contaminación

En todo el mundo se están encontrando miles y miles de desechos de basura, al menos antes respetaban los parques pero ahora ni eso.
En  muchos parques se encuentran  envases de comida, chicles, pan... No solo es ese el problema sino  que los chicles que tiran al suelo los pájaros los cogen , intentando comérselos , acaban ahogados.
No se dice que no se pueda dar de comer a las palomas ni nada de eso para que lo aprovechen, pero no tirar restos de comida.
Intentemos no ensuciar las rutas, como por ejemplo (la ruta botanica), en la  que se ven las bolsas de basura que tira la gente de las casas de al lado.
Yo pasé por allí me fijé y vi la basura.
La contaminación es horrible para la humanidad. Los cigarrillos son parte de la contaminación, que hasta se encuentran colillas en los colegios, con el peligro de que los niños pequeños pueden cogerlos y metérselos en la boca.

Violeta Fernández. 6èB. Botànic Calduch

Aldeas sin agua

Todos los niños de la parte pobre del mundo se dedican a ir a por agua por que sus aldeas no tienen agua por tuberias ni en pozos
Desde que  tienen unos 5 o 6 años o menos hasta que les digan sus padres que paren, o les salga otra faena para mantener a su familia.

Ellos pasan por sitios extremadamente peligrosos y si por el camino se les cae el agua se ven obligados a volver a hacer todo el camino para volver a llenar los recipientes. De pequeños ya deben afrontar grandes problemas.

Aarón Gómez. 6èB. Botànic Calduch

Contaminación

En las calles hay mucha contaminación.
Por ejemplo los chicles en el suelo y loa pájaros se los comen porque piensan que es comida haciendo que se atraganten y se mueran.
Conozco a unos amigos que tiran cosas al suelo. Mis amigas tiran botellitas de zumo, bolsas de chuches.,bolsa de gusanitos y muchas cosas más.

Sé que algunas veces tiró botellas al suelo.Hay gente que tira cigarillos al suelo y eso contamina mucho la ceniza de los cigarillos tambien contaminan y en los colegios se encuentran muchos cigarillos.

Alexandra Sánchez. 6èB. Botànic Calduch.

dijous, 7 de novembre del 2013

La meua iaia Rosario

La meua iaia es diu Rosario.
A ella li agrada molt fer dolços: pastisos de xocolate , galetes , coques... jo li dic "chef" de primera perquè estan molt bons.

Té 59 anys i la seva frase que sempre em diu es: "Te vull moltíssim". La veritat es que jo també la vull molt.

Quan vaig a sa casa me conta històries de por o de gràcia , mirem peli-cules o fem dolços i, de vegades, me quede a dormir. M'ho passe molt bé !!!!

Al final la meua iaia hem fa cigolletes i massatges i me dorm.

Nacho Patuel. 6éB. Botànic Calduch

dimecres, 6 de novembre del 2013

El meu iaio Antonio

Hola, em dic Esther, tinc un iaio que es diu Antonio. Et vaig a contar la seua vida.
Primer va nàixer el dia 19 de setembre de 1935, es a dir abans de la guerra civil espanyola.Va viure uns anys a una casa en mig del camp perquè el seu pare era guarda forestal, als 16 anys el meu iaio treballava de pastor i va conèixer al pare de la meua iaia i es enamorar d'ella i es van fer novios,
Més tard el meu iaio se'n va anar a la mili. Quan va tornar de la mili i es va casar amb la meua iaia, van tindre al meu tío Ángel. Com el meu iaio no trobava treball a Ciudad Real van anar a viure a Borriana i alli van tindre al meu tío Javi, aleshores va trobar un treball ací a Vila-real i tota la familia va vindre a viure a aquest poble.Van començar a treballar de casers en un masset. Es va posar a estudiar per a saber soldar i va trobar un bon treball. Aleshores va nàixer  ma mare, Ana.
Amb el pas dels anys ha tingut tres nets: el meu germà Sergio, la meua cosina Alejandra i jo


Esther Tierraseca. 6èB. Botànic Calduch

La meua iaia Dora

La meua àvia es diu Dora, va nàixer  el 22 de febrer de 1933 a Perú.
Va tindre 11 fills, però ara té 9 perquè els dos majors van morir amb 20 anys els dos.

També té quinze nets i tres besnets, ella encara viu a Perú amb 8 fills, sempre vaig a visitar-la dos mesos i dues o tres setmanes a l'any.

Me va visitar l'any 2007 amb una cosina, van estar ací un mes, me va mostrar moltes fotos amb la meua família de xicotets, també em va ensenyar un plat típic d'allí de Perú.

Cristian Soler. 6èB. Botànic Calduch.