Els dos lleons golosos

Hi havia una vegada dos lleons que no trobaven animals animals per a caçar perquè on estaven ja els havien caçat. Es van tindre que anar a un altre lloc i quan van arribar es van sorprendre. Hi havia: cent zebres , cinquanta gaseles, seixanta girafes i deu elefants. Eren molt golosos i menjaven molt. En una setmana es van acabar els animals d'aquell terreny, després en dos setmanes, mitja Àfrica, en tres tota Àfrica, en quatre mig món i al mes en tot el món sols quedaven lleons i persones!!!! I al final es van menjar també les persones.  
Text escrit per Manuel Lopez. 6èA

El retrobament dels lleons

Açò eren dos lleons molt templats. Ells eren jòvens, forts, ràpids i guapos. Els van nombrar: els protectors de la manada, però al cap d' uns anys , ja eren vells i eren un pes més per al grup. Un dia els dos lleons, que es deien Nanet i Melenós, es van donar compte de què els jòvens els volien matar a mossos i s'en van anar a les aldees a menjar persones, perquè no podien caçar als animals. Malgrat que els aldeans estigueren dins les cases els atacaven. Els dos lleons se'n van anar al bosc i es van gitar, va començar a ploure i van pensar que estaven acabats, però al moment, cinc científics els van recollir, els van portar al laboratori, els van curar les ferides de guerra i van provar la seva màquina de fer jove. Els van ficar dins i ...va funcionar! Van tornar a la manada i tots es van quedar bocabadats.

Text escrit per Jaume Malo Saura. 6èA

El lleó arrepentit

Eren dos germans que se deien Costelles i Pernil els quals sempre s'ho passaven be jugant en el prat de l'alegria. Però un dia Costelles i Pernil estaven jugant i Pernil es va ensopegar i es va caure per un precipici. Costelles va començar-li a dir arrepentit perquè sempre estava arrepentit de no ajudar a Pernil i se sentia culpable. Una nit plovia i el lleó estava tombat al prat de la culpabiltat i va veure que plovia i es va quedar igualment sense moure's i, de sobte, se li apareix l'esperit del seu germà Pernil.
I diu : - Costeeeelles Costeeeelles .
 -Qui és? -Soc l'esperit de Pernil, germà per què et sents culpable?
-Per què no et vaig ajudar
-Com volies ajudar-me si em vaig caure directament? Tranquil que no va ser culpa teua, gaudeix la vida que no saps quan t'arribarà el moment de reunir-te amb mi.

Text escrit per Xavier Centelles Ramos. 6èA

Vila-real m'agrada i no m'agrada

Indra Zarco i Yaiza Vila. Sisè Botànic Calduch

El zoo de lleons ja no es el que era.

Fa molts anys al zoo dels lleons anava molta gent a vore'ls. Feien espectacles, deixaven entrar a la gent dins de les gàbies en els lleons. Clar, els lleons ja estaven domesticats. Una vegada van entrar a la gàbia una família. Aquesta estava formada per dos xiquets, una xiqueta, el pare i la mare. La xiqueta estava tocant al lleó més jove. Aleshores no encontaven a la xiqueta i el lleó jove tenia la boca plena de sang. S'havia menjat a la xiqueta. Des d'eixe dia no va gent al zoo. Aleshores els que cuidaven als animals se'n van anar i els lleons es van quedar sols per sempre.

Text escrit per Neres Céspedes. 6èA.

La dansa de la pluja

 Hi havia una vegada en una sabana d' Àfrica i feia mooooooooooolta calorrrr. Els lleons tenien molt de pèl i no ho podíen suportar.Una família d' excursionistes va anar de visita i als fills se li va caure un llibre de bruixeria, els lleons el van vore i van començar a llegir-ho amb veu baixeta i disimuladament. En això que van llegir la dansa de la pluja i el lleó va assenyalar l'encanteri que deia:
Ufi shata Kura sero dancikus plujinus hidraigua.
El lleó ho va cantar i no va funcionar, van veure un dibuix d'un xiquet ballant la dansa de la pluja davall de l'encanteri El ball era fer cercles amb una pata coixa. Van decidir van ballar i va ploure i
tots es van posar molt contents!

Text escrit per Ismael Echenni. 6è A

La manada

Hi havia una vegada una manada de lleons que anaven a caçar però, de sobte, plovia i queien llamps. Plovia massa per a caçar! Un llamp quasi dona a la manada. Aleshores es van separar, sols quedaven dos. Hi havien uns animals que no s' espantaven: els elefants i les girafes. Als lleonsels encantaven les girafes i els elefants: van decicir caçar una cria d' elefant i una cria de girafa.Però els elefants i les girafes es van defensar i uns dels lleons va morir i els carroyaires es van menjar la carn morta. Al dia següent la tempestat no va parar i van intentar caçar una cria de rinoceront, una altra cria d' elefant, un nyu i un bufali van morir tres lleons més. Ara queden només tres.

Text escrit per Pablo Diaz. 6èA

Un dia al meu poble

Un dia en el poble del meu pare feia molta calor i vam decidir anar al riu. Vam anar i quan vam arribar al riu, el meu germa buscava una serp. La va encontrar i me la volia tirar. Tot preocupat m'en vaig pujar a una roca. Aleshores ell també em perseguia. Així que em vaig tirar a l'aigua i ell em va tirar la serp. Per sort la vaig poder esquivar. Al final no em va tocar i em vaig quedar tranquil.

 Text escrit per Javier Lozano. 6èA

Els alumnes de sisè també han participat en aquesta edició de contes terrorífics. Segur que les seues històries en faran passar una estona de por.
Contes terrorífics sisè

Publish at Calameo or read more publications.

El meu iaio Jose

El meu iaio Jose te 74 anys va nàixer el 1 de maig de 1939 a Marchena, província de Sevilla.
La seua família era pobra i molt treballadora, es dedicava a les feines del camp.
Els seus primers anys van ser difícils perquè no va poder estudiar i va haver de començar a treballar molt prompte.
El seu ofici és llaurador.
La seua afició es el futbol.

Els moments més important van ser la seua boda, el naixement del seu fill i dels seus nets.


Jose López. 6èB. Botànic Calduch

Aquesta és la tercera edició dels contes terrorífics del Botànic Calduch. Els alumnes de cinquè han escrit aquestes històries que ens faran tremolar de por.
 Contes terrorífics 5è

Publish at Calameo or read more publications.

Un dia en el supermercat

Una vegada vaig anar al supermercat en ma mare i el meu germà. Anava jo a comprar fruita i, de sobte diuen per megafonia. -Senyora Blanca vine a la caixa per favor. Jo, doncs clar, em pensava que era una dona vella baixeta amb el cabell blanc grisós, arrisats i que li arribavea fins els muscles. Aproximadament d'1,59 m d'estatura. I, de sobte, apareix una dona jove alta amb el cabell marró i molt llarg i llis i d'uns 1:80 de estatura. Era molt diferent al que m'havia imaginat al principi.

 Text escrit per Irene Miró. 6èA.

La meua iaia Mari

La meua iaia va nàixer el 9 de desembre de 1964 a Castelló, se dedica a netejar una tenda famosa de roba, la seua família és molt graciosa i treballadora.
Els seus primers anys de vida van ser molt feliços perquè va encontrar treball molt ràpidament. El seu ofici és netejador, li agrada molt llegir i el dia més feliç de la seua vida va ser el dia de la seua boda.


Eleazar Ramos. 6èB. Botànic Calduch

El meu iaio Vicent

El meu iaio va nàixer el dia 23 de desembre de 1939.
Als 14 anys va començar a treballar d´obrer.
Als 22 anys va conèixer a la iaia Amparo, en eixa època  no era iaia, ni tampoc mare, es va casar quan ell tenia 26 anys, el 27 d'abril de 1966.

Van tindre dos xiquetes, la tia Ampa als 27 anys , i a Ana (La meua mare) als 32. Els meus iaios tenen dos cases, a l'hivern viuen a la casa de Vila-real, i a l'estiu a la casa de Benicassim, a mi m'agrada més aquesta, aixi em banye a la platja.

El meu iaio té un hort i planta de tot, li agrada anar a caçar, també li agrada vore pel·lícules d'indis, caminar i vore el futbol, es del Villarreal F.C, com no!
Unes de les pel·lícules que li agraden son Guerra y Paz y Lo que el viento se llevó.

Ana Ponce. 6èB. Botànic Calduch-
 

La meua iaia Maria

La meua àvia va náixer en 1931 a Aielo de Malferit.Ella no va anar a escola perquè tenia que atendre el negoci familiar. La seva família era normal pera aquella època com la meva avia diu sempre era una família amb molt bona voluntat i molt treballadora.
Els  seus primers anys de vida foren normals per aquella època fins que el seu futur va ser trencat perquè al seu pare el van tancar a la presó acusat d'un fet que ell no havia comés. A més, temps més tard, quan la meua iaia tan sols tenia nou anys, el van matar com a molts altres en aquella època.
Uns mesos més tard tard va nàixer la seua germaneta xicoteta i la va tindre que cuidar, fer les feines de casa i anar-se'n a treballar a un forn familiar
Aquells anys van ser molt difícils perquè a més a més es van morir dos germans seus i la família ho va passar molt mal.
Al cap d'uns d'uns quants anys va conèixer al meu avi. Més tard es van casar i van tindre tres fills: la meva tia Remediet, el meu pare i la meua tia Tonyi.
Ella diu que el més important de la seva vida són els seus fills i els seus néts.
Els seus entreteniments son llegir i cantar. Ella ha aprés coneixements sense anar a escola: llegir, cantar, cosir, cuinar, escriure i netejar.
Estic segura de que si haguera anat a escola seria estudiant de primera.
Per això, jo admire a María Castelló Nadal la millor àvia del món.

Yaiza Vila. 6èB. Botànic Calduch.

La meua avia Isabel

Aquesta redacio la faig sobre la meua iaia Isabel. La vull molt doncs he passat amb ella molt de temps en la meua infància i ara també estic molt amb ella.
És molt bona amb mi, sempre em recolza i és molt carinyosa.
És una bona iaia i una bona mare. Desitge que visca molts anys, que tinga bona salut.
M'agrada molt estar amb ella i l'ajude en el que puc.
Quan era més menut m'acompanyava al terrat a jugar en una piscina xicoteta que teníem, em portava a passejar i em comprava xutxes.



Carlos Fernàndez. 6èB. Botànic Calduch.

El meu iaio Gheorghe

El meu iaio Gheorghe, és el pare de la meua mare. És una persona molt amable, molt comprensiva i li agrada molt ajudar a les persones.

M'agrada molt estar amb el meu iaio, perquè em conta histories divertides...

Vaig amb ell a donar aliments als animals... Rl meu iaio té 66 anys, ha nascut a Targoviste a Romania, el 25 d'octubre de 1948.
La seva família eren: la mare era una dona molt treballadora; ajudava al pare al la faena del matí fins a la nit. El iaio era foraster, i ara està jubilat.

El seu moment més important va ser quan va naixer la meua mare, i els meus dos tios.

Andrei Georghe. 6èB. Botànic Calduch

La meua iaia Ino

La meua iaia Ino va nàixer en Ciudad Real té 56 anys va nàixer en 1875.
La seua famìlia es pareix molt a ella. Va tindre 15 fills. El seu pare es dedicava a les obres i la seua mare no tenía treball, alehsores cuidava dels seus fills.
Els seus primers anys van ser molt bonics. Un dia me va ensenyar una foto de quan era xicoteta i anava a una guarderia.
Sempre ha treballat a casa, fent les tasques i cuidant els seus filla.
Les seues aficions són muntar a caval i jugar a les cartes i al parxis. És molt bona jugant al parxis..
Els moments més importants de la seua vida van ser quan se va casar amb el meu iaio i quan va tindre als seus fills.

Alexandra Sánchez. 6èB. Botànic Calduch.

La meua iaia Teresa

La meua iaia Teresa, va nàixer a Chiclana de Segura província de Jaén, el dia 25 de febrer de 1940. Els seus pares es deien Domingo i Fuensanta, que van tindre quatre fills, Antonio, Manuel Domingo i Teresa.

La meua iaia era l'única xica i la més menuda,ella, es va ficar a treballar molt joveneta quan a penes tenía nou anys, treballava al poble en les cases de la gent rica fent feines. No va poder anar a l'escola perquè tenia que ajudar a sa mare i als seus germans .

Va conèixer al meu avi perquè eren del mateix poble i es van casar en l'any 1964, de viatge de nuvis van vindre a Vila-real, així van trobar treball i es van quedar . Van tindre dos fills el meu pare Andrés  i el meu oncle Domingo.
La meua iaia va treballar arreplegant bajoques i al temps en el magatzem  de conserves .
Als poc anys l'agarraren al magatzem de la taronja i així va treballar fins que vaig nàixer quan es va jubilar  per a cuidar-me.

Actualment té quatre néts: Andrés Chema, Arantxa i jo.
Ella ara viu molt tranquil·la a sa casa en Vila-real, on nosaltres anem a visitar-la moltes vegades.

Erik Villajos. 6èB. Botànic Calduch

El meu iaio Pascual

El meu iaio Pasqual té 78 anys. Va nàixer el 19/11/1935, a Vila-real, carrer Penitència.

La seva família era nombrosa, son pare era llaurador i sa mare era ama de casa. Els seus primers anys de vida van ser molt feliços, les seues aficions son el futbol i el ciclisme, els millors moments de la seva vida van ser quan van nàixer els seus fills Samuel i Rosamari, i els seus nets, el meu germà i jo.

Samuel Bonet. 6èB Botànic Calduch