Contes de Nadal

Els alumnes de sisè del Botànic Calduch hem volgut compartir una volta més els contes Nadal que hem preparat. Bon Nadal i feliç any nou.

Contes de nadal sisè A

Publish at Calameo or read more publications.

Contes de nadal sisè B

Publish at Calameo or read more publications.

Llibertat per a les dones.

Hui en dia en tot el món hi ha un fum de masclistes fent la  vida impossible a milions de dones.
Per això vull escriure  aquesta crítica. Per defensar els drets de les dones i fer-los possibles, les dones som iguals amb els mateixos drets .
He ficat aquesta foto per fer-se una idea del dur que pot arribar a ser tot açò.
Jo propose que ens tracten per igual perquè som iguals, podem fer les mateixes coses que els homes.
A més tot el món sap que sense les dones els homes no sabrien fer ni la meitat de coses.
Igualtat a les dones!  Jo les defense, i tú?
Sí vols col·laborar entra en www.llibertatperlesdones.es

Yaiza Vila. Sisè B. Botànic Calduch

Un dia en la piscina

Fa dos anys la nostra classe vam anar a la piscina municipal a nadar .

Aleshores un dia estàvem en fila, i ens va tocar junts a Adrià, Pablo, Claudia i jo. Estàvem nadant i Claudia em va dir:

- Al fons de la piscina hi han 2 €

I jo vaig dir:

- A on estàs?

Claudia em va dir :

- Espera que tornem i t'ho diré

Doncs que em va dir on estava i jo vaig mirar, i li vaig dir:

- Això és una pesseta! Vaig a dir-li-ho a Pablo i Adrià

Els vaig dir on era i eills es van posar dins la piscina per a agafar-la i van pujar. Claudia i Alba van dir a la mateixa vegada:

- Ho haveu agarrat?

Pablo va contestar...

- Era un xiclet!

Tots van començar a riure... 

Text escrit per Alba Broch. 6èA

Un gos molt avorrit

Hi havia una vegada en un poble xicotet de València, una família que sempre havien volgut tindre algun gos. Com era Nadal els xiquets volien un regal, i quan els pares van preguntar què volien per als reig mags, van dir que un gos. Els pares van dir: val, que sí que podíen. Després, el dia de reis van anar a l'arbre de Nadal per veure que hi havia baix de l'arbre, hi havia un regal que feia soroll i els xiquets van anar a eixe regal corrent. El van obrir i no s'ho podíen creure, era un gos negre molt bonic i xicotet. Els xiquets de seguida es van ficar a jugar amb el gos i no van fer cas als altres regals. Els pares van dir que tenien que ser molt responsables amb el gos. Els van dir que tenien que traure'l a passejar i no jugar a "lo bèstia" dins de casa. Però al final el gos al cap d'uns dies s'avorria molt en casa, el portaven a passejar molt poc sempre estava dins de la cuina amb una pilota negra.

 Text escrit per  Pablo Melchor. 6èA

Una trobada inesperada

  Un matí de molt de fred hi havia un xiquet que es deia Pere. Era alt, gros, amb els cabells llisos i castanys. Ell tenia un gos que es deia Zeus el qual era molt xicotet i era molt juganer. També era negre i sempre tenia por a tot el que passava.
Un dia Pere es va anar a passejar a Zeus, el gos tenia molta por, i de sobte, va aparèixer un altre gos, però era el quàdruple de gran i de fort que Zeus. El gos gran, en lloc d'anar a per Zeus va anar a pel xiquet. Zeus va rosegar la corretja i es va anar corrent, Pere el va intentar agafar, però no, es va escapar. Pere va ficar cartells per tots els llocs, fins en la seua casa!
El dia següent Pere quan es va despertar, va veure a Zeus que va anar ell a soles a casa. Perquè sabia que complia els anys eixe dia i volia donar-li una sorpresa.Va vindre amb la pilota perquè tenía ganes de jugar.

Text escrit per Miquel Albiol. 6èA

Els lleons al zoològic

Un dia els lleons estaven tant tranquil·lament en la selva.
I, de sobte, va anar un home que volia emportar-los perquè era una espècie en perill d'extinció. Aleshores l'home es  va apropar als lleons, no van reaccionar molt bé i es van anar corrent a per ell. I ell tenia una gàbia preparada, aleshores l'home els va tancar, i se'ls va enportar al zoo. Quan van arribar al zoo els van traslladar a un recinte més gran amb menjar.
i, finalment, ells es van adaptar a la seua gàbia ja que estaven adaptats com si fora la selva. Tots els dies estaven menjant i dormint  tranquils.

Text escrit per Alba Romo. 6èA

El terror de la sabana

Hi havia una vegada dos lleons molt presumits que sempre anaven xulejant-se de la resta d'animals, girafes, rinoceronts, guepards, cocodrils, búfals, hipopòtams...
Quan volien menjar-se'n algun animal ho feien sense contemplacions i ningún animal podia parar-los. Com que eren tan forts i ningú podia fer rés al respecte, van decidir, anar un pas més enllà, volien "conquerir" la selva!
Els va costar molt en tots els animals que hi havia com per exemple: els jaguars, les tarantul·les...
Quan ho van aconseguir van tornar a la sabana, es va ficar a ploure, després a dil·luviar, i no va parar fins que la mare natura els va donar una lliçó als lleons.

Text escrit per Indra Zarco. 6èA

Pobre ocell

Era una vesprada que estava en el pati dels iaios i vaig  trobar un ocell que era molt corrillant. Era molt bonic i el vaig  agafar i me'l vaig emportar a casa. Era  xicotet i li vaig donar aigua i menjar. Al dia següent  es va morir. Quina pena, era massa jove per a morir, tanta vida que li quedava.

Text escrit per Xavier Centelles. 6èA

Un dia a la fira

Hi havia una vegada, quan em vaig trencar la monyica després de caurem, va entrar una dona corrent, perquè estava de part. Al principi no li donava inportància però al final quan va entrar un altra dona de part que coneixia a ma mare. Aleshores jo vaig pensar que quan eixe xiquet fera el seu aniversari al cap d'un any jo faria un any que m'hagueren posat escaiola.

Text escrit per Nerea Céspedes. 6è A

La nova gosseta Dame!

Hi havia una vegada una família que vivia en Vila-real, el pare es deia Jorge, la mare Carmen, la germana major Marta i la germana xicoteta Ainara. Les germanes volien una gosseta de raça perillosa. La raça era "American Standfor" d'estatura mitjana i negra.
Justament arribaven ja els Nadals. El dia de Nit Bona (Pare Noel) li van regalar una corretja i un collar morat. Van començar a sospitar alguna cosa. I diu la germana major:
-Ainara, no te fages il·lusions...
-Vaaaal....-Va respondre Ainara.
Per a reis les dos van demana una "American Stanfor". Els pares no van tindre més remei que comprar-li una cadella. El dia de reis, pel matí, escoltaven lladrucs molt aguts i es van despertar. Trobaren joguets de gos escampats... Es van apropar al sofà i van veure una cadelleta dormint. Li van ficar de nom Dame.
Van ser molt feliços per sempre, encara que la gossa era un terratrèmol!!


Text escrit per Ainara Cantavella. 6èA

El gos que era un terratremol

Hi havia una vegada un família que tenia un gos. Un dia la família es va deixar la porta oberta, i el gos es va escapar. De sobte, va entrar a la casa de la seua veïna, ella no sabia de qui era eixe gos , però ella el va cuidar com si fora seu fins que trobara el seu amo. El que passa es que sa mare no sabia que tenien un gos dins de sa casa. La xiqueta havia d'anar un moment a comprar, i va deixar el gos a soles, quan va tornar de comprar es va trobar quasi tota la casa feta una porqueria, aleshores va decidir cridar a la seua veïna (la 'a del gos ) per què li ajudara .
Quan va arribar la veïna es va sorprendre per què estava el seu gos allí . L'ama del gos li va demanar perdó per tot el que havia passat . Ho van arreplegar tot i van fer com si no haguera passat res.
Quan va tornar l'estiu es van anar de viatge i es van acordar de tancar la porta amb clau .


Text escrit per : Alba Broch 6éA Botànic Calduch.

El gos avorrit

Hi havia una família amb un gosset, que es deia Boddy, els quals eren molt viatgers. Un dia quan es van anar de viatge i el van deixar molt lluny de casa perquè, se n'anaven una setmana però a ell no li feia molta gràcia. Al final el van deixar, el gos com tenía un olfacte molt bo. Van arribar a casa als dies. Per sort encara tenia aigua i menjar així que podia sobreviure. El que passava és que volia jugar, i  tenia una pilota. Jugava a soles fins que al final van arribar i com sabien que ho havia fet mal el va cuidar millor.

Text escrit per Yeray Escrich. 6èA.

El gos avorrit

Això era i no era un gos  molt avorrit mai feia res i sempre estava avorrit. Doncs un dia, el seu amo Tom, es va cabrejar i el va portar a un parc d' exercicis  per a gossos. Li costava  molt anar ràpid, per tant, li costava molt fer les activitats. Però va arribar un dia en el que van segrestar al seu amo Tom, i no podia entrar en casa. Es moria de fam fins que va decidir anar a buscar-lo. Va tornar a l'escena del crim i els va seguir el rastre.
Va tindre que passar molts obstacles com: creuar un riu, passar per baix d'unes canonades... Però  ell va trencar la corda en el que el tenia nugat i van fugir.

Text escrit per Elena Almela. 6èA

Un dia al museu

Hi havia una vegada una xiqueta  anomenada Naira qui va anar amb sa mare al museu .Com que el museu obria a les 5 doncs es van esperar una estona. Quan va anar al museu hi havien fotos antigues, escriptures de Francesc Tàrrega de Asís, també hi havien moltes antiguetats com nines de porcellana. Però el que més li va sorprendre va ser un quadre pintat per Irene Miró d'11 anys del col·legi Botànic Calduch. Era un quadre que pareixia un tros de bacó i també pareixia una carretera de foc. Com li va agradar tant el quadre, tota la classe va fer un fotorrelat de la pintura.

Text escrit per Irene Miró. 6èA

El gos que no sabia que fer

Un dia de sol el gos Tobi no sabia què fer. Aleshores que va pensar:

vaig a jugar amb la pilota. Va agafar la piloteta i va començar a jugar. Al cap d'una estona es va cansar de jugar i es va tombar al terra de sacasa amb la pilota en la boca. Estava tot avorrit fins que va pensar que podia jugar amb la pilota al jardí del parc, va anar al parc i va començar a jugar.
Al final que ja no es cansava de passejar i tots els dies anava al parc a jugar amb la pilota i no s'avorria, mai al contrari es divertia molt!

 Text escrit per Alba Romo. 6èA

A la caça!

Una manada de lleons anaven a caçar, però a meitat de la cacera els va agafar la pluja. Van pensar què podien fer si estave molt lluny del seu refugi. Aleshores el lleó més savi va pensar: i per qu no ens quedem ací com si estiguérem dormint i si ve algun animal despistat el cacem? Van dir tots: -Bona idea!! Van començar a fer-se els adormits i va funcionar, van caçar animals per a la setmana. I des d'eixe dia van fer aquell truc tots els dies.

 Text escrit per Marta Cabedo. 6èA

La meua anècdota

Un dia vaig eixir del col·legi  i anava amb els meus pares i vaig dir:
-On anem?
Pero me deien que era una sorpresa i al final  vam arribar a una perruqueria de gossos  i me va dir ma mare:
Vols aquest gos per a tu?
Jo vaig dir que si entusiasmat i quan eixiem de la tenda, hi havia que portar-lo en braços perquè no podia tocar el terra  i vaig dir que jo el portaria a casa i a meitat de camí estava molt cansat i li vaig dir a mon pare  que si podia portar-lo.

Text escrit per Lolo López. 6èA

La gosseta avorrida

Hi havia un dia, Luna una gosseta que estava molt trista perquè ningú jugava amb ella. Fins que un dia es va escapar de sa casa buscant algú que jugara amb ella.Va anar a molts llocs però l'asustaven: un xiquet xutava pedres i ella va provar a agafar-les. Al xiquet li feia gràcia i xutava pedres fins dur-la a sa casa, però la mare del xiquet no ho sabia. Aleshores ell la tenia dins d'un armari, ella es topetava mala, però ell no li prenia atenció. Al dia següent el xiquet va dur a la gossa a la seva casa de veritat, al xiquet el van castigar i a la gossa la van curar i ja jugaven més en ella.

Text escrit per Adrià Gonell. 6èA

La història oculta de Blancaneus

Açò era una vegada una princesa que a la que va enverinar una bruixa i la van posar dins d'un taüt per a soterrar-la. Aleshores quant estava en el taüt va aparèixer un príncep i li va donar un bes amb el que la va ressuscitar.
La princesa es deia Blancaneus i el príncep Fernando.
Al cap d'uns mesos van decidir casar-se... Quant la mare de Blancaneus, Grimilda, es va assabentar, va cridar i li va dir a Blancaneus que si se casava no acabaria molt bé que el príncep se faria malfeiner i no li ajudaria amb la seua família.
Blancaneus li va dir que no, que ell no era així que li ajudaria molt en tot.
Desgraciadament, Grimilda sabia el que es deia i poc més tard el príncep no li ajudava en res, ni en la atendre als molts xiquets que van tindre ni en replegar les coses ni en res de res...
Blancaneus es va cansar i li va dir al príncep Ferran:
 -Ves-te'n d'ací ja!
Ell li va contestar:
-Perquè?
-No mai fas res! Respongué Blancaneus indignada
 -Com que mai faig res?
-Que mai m'ajudes amb les tasques de casa.
Aleshores el príncep va agarrar la maleta i se'n va anar.
Blancaneus es va quedar molt bé. Va cridar a sa mare i li va dir que tenia raó, que era un malfeiner. Al cap d´un temps va tornar Ferran, prometent-li que anava a canviar i que li ajudaria en tot el que li fera falta.
Blancaneus li va dir que d'acord que durant tot el temps que ell va estar vaguejant va netejar ella i havia de tornar-li eixe temps. El príncep ho va acceptar. I tots se van quedar molt feliços , i sobretot Blancaneus.

Sergi Cortés. 6B Botànic Calduch
                                                                                                       

Una fada meravellosa

Hi havia una vegada una fada que era bona amb tot el món. Tenia una casa dalt de la muntanya i tot el món anava a visitar-la, fins  que un dia es va pedre pel bosc.
Tots es preguntaven on estava amagada.
Un dia un fuster anava pel bosc i es va trobar la fada gita al terra, la va portar a sa casa i li va preguntar com es dia i ella va respondre que es deia Alejandra.
També li va dir que s'havia perdut perdut pel bosc, i si li ajudava a trobar sa casa. El fuster va dir que sí, i van començar a caminar. Després de caminar i més caminar al final van aconseguir aplegar a la casa d'Alejandra i tot va tornar a la normalitat.

Laura Manzanet. 5èB Botànic Calduch

Espectre a la casa

Un dia en la casa número 4 vivia una família, la seua mare va morir fa uns 50 anys. Va ser a causa d'un fanàtic armat amb un ganivet i una pistola. Un dia mentre estaven cuinant ells i el seu pare. Els xiquets se’n van anar al dormitori. Van estar mirant la televisió una estona, de repent van veure unes arrapades en les cortines i van vore un cadàver amb sang. De seguida li ho van dir al seu pare, però van veure que no hi estava .
Van veure una carta que deia: si voleu trobar al vostre pare veniu a les afores del poble sense ningú. Van anar al quarter de la guarida civil i no hi havia ningú, van veure un disquet antic i es va sentir: tarà rara”. Els xiquets se’n van anar corrents a les afores.
Allí estava el seu pare amb el fanàtic que va matar la seua mare, quan el van veure es van espantar i van anar-se corrents, però darrere seu i havia dos morts vivents. A l'instant es van desmaiar. Quan es van despertar estaven en una cova, i es va tornar a sentir la música. Quan anaven caminant van veure un espectre semblant a la seua mare, ell es van pensar que era mentida, que no existia però... en definitiva era de veritat. Anava amb un ganivet, quasi agafa a un xiquet i el mata. Però van estar a temps de fugir anar-se’n a sa casa i tancar totes les portes i les finestres. A l'endemà van anar al cementeri a vore la tomba de sa mare, la van obrir però van vore que no estava. Es van sorprendre, quan es van girar estaven rodejats de morts vivents. I no es va tornar a saber res de la familia.

Nacho Pesudo. 5èB Botànic Calduch

Fira de Santa Caterina

En la fira de Santa Caterina hi havia paradetes molt boniques, com per exemple les paradetes de llepolies, les paradetes de torrons, les paradetes de formatges...
La paradeta que més me va agradar va ser la dels betlems i la de les nines.
Hi havia una paradeta on hi havia unes botelles reciclades que estaven decorades com si foren un habitat de pardals. Jo me vaig comprar dos llibres, coto de sucre, castanyes, llepolies, dos nines, un suc de mandarina amb un bon troç de coca i uns xurros.
Aquesta fira de Santa Caterina ha sigut la millor de totes de les que he anat!

Ibtissam Jmel. 5èB. Botànic Calduch

Un dinar inesperat

Un dia mon pare em va dir: vols que ens anem a la pizzeria? Jo li vaig contestar: -Sí per favor. Aleshores ens vam anar tota la família . Estàvem allí esperant mitja hora que s'em va fer eterna. Per fí ja ens van donar les pizzes. Jo la estava gaudint molt, quan de sobte un cambrer que coneixia el meu cosí ens va dir que a la sala del costat estava Alberto Contador. Qasi m'entravesse amb un tros de pizza. Després quan em vaig acabar la Procciuto, que estava boníssima, vaig anar a veure si estava, jo tenia molta vergonya, però, allí estava. Vam esperar a que acabara i li vam demanar una foto. Actualment eixa foto està a la carnissería de mon pare.

Text escrit per Adrià Gonell. 6èA

Un dia plujós

Aixó era i no era, un lleó que li donava por la pluja. Aleshores es tenia que amagar i no podia caçar ni res. Va decir demanar-li ajuda a algun company seu de la manada .No ningú volia ajudar-lo fins que va vore un lleó a soles caçant i li va dir:
-Que fas ací a soles??-li pregunta
-Com que sóc molt vell tinc por que em maten -li va respondre
-Tenim els dos problemes, jo tinc por a la pluja i tu estàs a soles, perquè no passem dels altres i ens anem nosaltres a soles?
-D'acord!!!-li va respondre molt il·lusionat.
Al final quan portaven setmanes junts va ploure i aquest va poder superar el seu por amb el seu amic.

Text escrit per Elena Almela. 6èA

Els lleons

Hi havia una vegada un lleó i una lleona que es dien Rito i Rita. Com vivien junts en un hort, i no tenien arbres ni animals es van acostumar a menjar herba i algun insecte. Ells, com no aprofitaven molts nutrients, tenien que estar casi tot el dia menjant, quasi ni dormien. La gent ja ho sabia tot i per això ells, en canvi de portar-los a un zoo, van tapar tot l' hort per què no ixqueren. La gent tots els dies anava a donar-li pells de fruites i verdures. Un dia va anar el que manava de l' hort i va veure que... I un , i dos, i tres! Van tindre fins a sis fills. El que manava no s' ho creia i va començar a donar cries, però no podien mantindre'ls perquè no hi havia menjar suficient. En el temps van dir que podia granissar i aleshores podien morir, van fer un refugi per què quan granissara o nevara no es moriren. Van fer que eixa neu es fera aigua per a beure i així va ser. Aleshores també va créixer molta herba i van tindre fins a cinquanta cries de lleó i tan sols dos pares.

Text escrit per Miquel Albiol. 6èA