dilluns, 30 d’abril del 2012

Premi Sant Jordi. Poesies dels alumnes de cinquè


L'AMPA del col·legi ha convocat aquest any el premi de poesia Sant Jordi per a commemorar el dia del llibre.
Els alumnes de sisè han realitzat un recull de poemes al voltant de la temàtica demanada en les bases del premi i que era "L'escola"
Ací teniu tots els treballs presentats al concurs.

divendres, 27 d’abril del 2012

Poesies dels alumnes de sisè. Premi Sant Jordi

L'AMPA del col·legi ha convocat aquest any el premi de poesia Sant Jordi per a commemorar el dia del llibre.
Els alumnes de sisè han realitzat un recull de poemes al voltant de la temàtica demanada en les bases del premi i que era "L'escola"
Ací teniu tots els treballs presentats al concurs.

dijous, 26 d’abril del 2012

Un mago de cuidado


Títol: Un mago de cuidado
Autor: Mercé Viana.
Editorial: Dylar
Pàgines: 91
Resum: Los magos de todo el mundo se reunían una vez al mes para intercambiar fórmulas e inventos. Pero acababan cansados de tanto viajar y decidieron construir una ciudad. Se llamaría Muchosmagos y en ella vivirían todos los magos. Todo iba bien hasta que nació un mago y...
Comentari: Este libro es divertido y entretenido. Tiene mucha información sobre magos en dibujos.
Puntuació: 10
Llibre llegit per: Rocío Castrillo 5è B del Botànic Calduch.

dimecres, 25 d’abril del 2012

Els cavalls de l'oncle

Títol: Els cavalls de l'oncle
Autor: Gonzalo Moure.
Editorial: ANAYA
Pàgines: 139
Resum:No és bo en les vacances estar-se sense fer res. Això ho sap un xiquet que es diu Dario, que amb deu anys és l'encarregat de cuidar els animals del seu oncle en un poble a la vora de la mar anomenat Acacias.
Aleshores se'n va a cavalcar amb la seua amiga Paula a la platja, al camp, el sol daurat... i passaran un estiu inoblidabe
Comentari: És trist, però hi ha part que m'agraden molt. A mi m'agradaria que ho el llegireu, perquè és molt bonic
Puntuació: 10
Llibre llegit per: Rocío Castrillo 5è B del Botànic Calduch.

dimarts, 24 d’abril del 2012

Palabras de Caramelo

Títol: Palabras de Caramelo.
Autor: Gonzalo Moure.
Editorial: Anaya
Pàgines: 76
Resum:Kori es un niño de 8 años que solo conoce las palabras en los gestos de la boca.
Es capaz de saber lo que dice Caramelo, su mejor amigo, un camello al que quiere llevar comino de ese desierto que ha soñado.
Un día ocurre que...
Comentari: Me ha gustado mucho este libro, aunque es un poco triste. Os lo recomiendo.
Puntuació: 9,75
Llibre llegit per: Guillem Soler. 5è B del Botànic Calduch.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Poesia española para jóvenes.

Títol: Poesía española para jóvenes
Autor: Ana Pelegrín.
Editorial: Alfaguara juvenil
Pàgines: 159
Resum: Es tracta de poesies i romanços
Comentari: Hi ha poesies que han estat bé i altres molt bé
Puntuació: 8,5
Llibre llegit per: Àngels Vaca 5è B del Botànic Calduch.

diumenge, 22 d’abril del 2012

Operació Iogurt

Títol: Operació iogurt.
Autor: Juan Carlos Eguillor.
Editorial: ANAYA
Pàgines: 78
Resum: A Maria i els seus amics sols els agradava menjar peus de goma, mans blanes, aranyes de xocolate, cors de sucre...
Un dia troben un iogurt que parla i se'n va. Els xiquets el segueixen a un lloc desconegut on descobriran la importància de menjar sa.
Comentari: M'ha agradat molt i els dibuixos són molt divertit. Vos el recomane.
Puntuació: 8
Llibre llegit per: Guillem Soler 5è B del Botànic Calduch.

divendres, 20 d’abril del 2012

Las gárgolas


Bosque de Borrgreen. 16:07.
Derky: Oye Wretex, quieres que te cuente algo extraño?
Wretex: Desde luego. Venga, dispara.
Derky: Dicen que un extraño hombre, el cual se hace llamar J, está buscando y destruyendo todas las gárgolas. Nos está destruyendo! Es extraño, solemos estar bien escondidas, pero de 50 que éramos, solo quedamos 7!
Wretex: Vaya, que cosa mas extraña. Espero que ese tal “J” no se pase por aquí.
Entonces, unos cuantos disparos resonaron por todo el bosque de Borrgreen, y las dos gárgolas quedaron fulminadas tras recibir 2 impactos de revolver.
J: Ya solo quedan 5…

Tras eso, J se dirigió hacia la posada de Lomonti, a un par de horas de allí. Al llegar, le pidió una cerveza bien fría a una apuesta camarera de pelo rojo.
Camarera: Aquí tienes, señor…
J: J, mi nombre es J.
Camarera: De acuerdo, J, quieres algo para comer. Ardilla asada, bacalao, pollo, lechuga,…
J: No nada. Pero tráigame una jarra vacía.
Unos minutos después, la camarera le trajo una jarra, como le había pedido J.
J: Gracias, tome, es por romper la jarra.
Camarera: ¿Qué? Pero si la jarra sigue intacta?
J no le respondió, solo se levantó, dejando su cerveza a medias, y se dirigió hacia la barra, y se quedó mirando a una diablesa que estaba sentada.
J: Tu, demonio. Se quien eres, y ahora mismo me vas a decir donde están las restantes gárgolas.
Diablesa: ¿Perdona? A las señoritas se les trata mejor,  ¿sabes? Y.. ¿qué sabré yo sobre las gárgolas?
J: Señorita… No me hagas reir. Eres Amy, una poderosa bruja, exactamente la que creo el Nircot, el libro de los muertos. Y así liberaste a cientos de miles de espectros y sombras, y 50 espectros exactamente se encarnaron en gárgolas, y tú sabes muy bien quienes son.
Diablesa Amy: Vaya, parece que alguien ha hecho los deberes… Pero no tienes ninguna prueba de que sea yo esa bruja…
J: Como que no… Ese tatuaje que tienes en la pierna. Solo ha existido un tatuador capaz de hacer ese dragón.
La diablesa empezaba a ponerse nerviosa, y se veía como no dejaba de fijarse en la puerta.
J: Responde bruja.
Diablesa Amy: …Sabes; eres un tipo listo… Pero, si fueras lo bastante listo, te percatarías de que si soy una bruja tan sumamente poderosa, te podría matar a ti sin pestañear.
J: Si quisieras matarme, ya lo habrías hecho. Y ahora, si no quieres que tu cabeza se separe de tu cuello, ¡más te vale que me digas dónde están las malditas gárgolas!
Las cosas en el ambiente empezaban a caldearse, pero justo cuando parecía que Amy iba a decir algo, entró un borrachuzo con un aliento que echaba para atrás.

Borrachuzo: Venga camarera, póngame una gran cerveza. Pero ¿ qué tenemos aquí, una diablesa, con sus dos cuernecillos y todo?, ¡jajaja, anda, y tiene a su novio. Que adorable…!
Diablesa Amy: Se refiere a nosotros?!
Ambos sacaron las armas. J su revolver, y le apuntó a la cabeza, y Amy un fusil, y le apuntó al corazón.
Borrachuzo: Anda, tenéis unos juguetes, dejadme verlos…
Se acercó tambaleándose por culpa de la gran dosis de alcohol que había tomado.
J: Ni lo sueñes.
J decidió actuar, y le metió lanzó la jarra vacía en la cara, partiéndole la mandíbula, y rompiendo en pedazos la jarra.
J: Mucho mejor. Y ahora… *J le apuntó a Amy en la cabeza con su revolver cuando ella estaba distraída*… Es tu turno. Dime donde están las gárgolas, o morirás.
Diablesa Amy: Que te parece si hacemos esto: Yo te ayudo a destruir las 5 gárgolas restantes, pero sería el 50% del tesoro de las gárgolas para mí.
J: Con que conoces el Tesoro de las gárgolas… 70% yo, 30% tu.
Diablesa Amy: Mmm..., ni hablar. 60% tu y 40% yo. Es mi última oferta.
J: De acuerdo. Si no hay otra opción…
J y Amy partieron hacia Hostinkel, un lugar tortuoso y oscuro, lleno de banshees, licántropos, y demás…
J: Seguro que sabes dónde vamos?
Diablesa Amy: Shhhh, esta allí.
J disparó en menos de lo que canta un gallo y le voló las alas de un solo disparo, tras lo cual cayó y se hizo “pupa”… J y Amy se escondieron tras unos arbustos, y esperaron hasta que aparecieron las demás gárgolas para ayudar a la que había caído, que aun seguía viva.
Diablesa Amy: Ahora.
Los dos salieron de la nada y destruyeron a tres, la otra se fue volando.
J: Diablos! Se nos a escapado una!*Dijo mientras aplastaba la cabeza de la gárgola que utilizaron como cebo.*
Tras lo cual, la diablesa se adelantó, y pronunció unas palabras arcanas. Tras lo cual, cortó el aire con la mano, y apareció una pequeña brecha, y de ella, un libro viejo, desgastado, y con una funda de una especie de piel… Humana?
Diablesa Amy: Bueno, ya que solo queda una, podré destruirla sola…Ya no me sirves, J…
J: El Nircot… No te atreverás a…
Diablesa Amy: O, si. Liberaré a los demonios, pero no solo eso; También liberaré a Drenkium, muhahahahahaha…
J: Drenkium… El dios de los Brothers, una raza capaz de destruir este mundo en menos de unas cuantas lunas… Espera, que estas… No!
Tras una pequeña pausa, un espiral salió del libro, dejando ver como cientos de espíritus errantes que antes permanecían atrapados en el Nircot se dispersaban por todo el mundo.
Derkium: Por fin, libre. Hacía tiempo que no respiraba aire puro, tres, cuatro milenios?
Diablesa Amy: Drenkium, dios todo poderoso de los espíritus y la muerte. Yo te he invocado para que juntos gobernemos este mundo, obedéceme!
Derkium: Yo, obedecer a una estúpida diablesa! Ja… Pero, esto me lo quedare *Dijo mientras cogía el Nircot*
J: Parece que no te hace mucho caso, verdad, bruja? No tienes poder para controlar semejante abominación…
Diablesa Amy: Que, no, yo lo he liberado, y me obedecerá! Dernkium! Destruye a ese maldito “J”, ya!
Derkium: Como osas hablarme así, a mí, a un dios!
Derkium, enfadado, alzó su gigantesco brazo, y lanzó una bola descomunal hacia nosotros, pero conseguimos esquivarla.
J: Parece que no aprendes, bruja. Solo se puede hacer una cosa, aunque juré que no lo volvería ha hacer en la vida, pero, es eso, o que todo el mundo sea destruido.
Al decir esto, J se quitó la túnica y la camisa, dejando ver su fuerte torso, y en su centrol, la marca de un ojo arcano, el cual empezó a brillar cuando el pronunció unas palabras.
J: Desató la furia y la sed de sangre de mi bestia interior, y no sé si aun lo rocordarás, Derkium. Y que la bestia no descanse hasta que el enemigo se suma en completo silencio…
Esas fueron las últimas palabras de J, que ahora yacía en el suelo, muerto, pero su esencia encarnada en una gran figura humanoide, negro, y con ojos naranjas por todos lados.
Derkium: No puede ser, Curzer, no!
Curzer y Derkium batallaron durante días, algunos dicen que incluso durante semanas, pero esto es solo una leyenda, dicen que en el interior de las estatuas que adornan Borrgreen y todo el mundo, que conmemoran ese acontecimiento, dentro de ellas están sus almas, aferradas a este mundo, condenadas a pelear siempre, para defender el equilibrio de este universo universal.

Text escrit per Miguel A. Ceforo. Sisé B

dilluns, 26 de març del 2012

Premi Sant Jordi 2012

Bases premi Sant Jordi 2012
Per a que us servisca d'inspiració us posem el Llibre Preciós que van escriure els alumnes de Sisè del curs 2009-2010. ¡Ara ho hem de fer millor, encara que no serà gens fàcil!


diumenge, 25 de març del 2012

La balança


La balança és una eina que s' utilitza per a pesar. Hi ha peses de 5kg, 10kg,
20kg , 35 kg i 50 kg.
Hi ha molts tipus de balances però de la que estic parlant és de ferro te dos
ganxos i s'utilitza per a mesurar el pes de les taronges, les llimes, la farina...

Ara les balançes són elèctriques per a pesar-nos , també les utilitzen les fruiteres
per a pesar les fruites...

Parle d'aquest tema perquè jo tinc una que era del meu avi i el meu tio, tenien una
empresa de taronges, es deia ''FRUTAS HERCASMA'' que vol dir Frutas Hermanos Castelló Mata.

La balança ha passat de eina de treball a element de decoració.

Text escrit per Inés Rodríguez. 5èB

dissabte, 24 de març del 2012

Arqueopterix


Hay algunas teorias que afirman que las aves evolucionaron a partir de un antepasado que era dinosaurio. Vamos a hablar del que se considera la primera ave, el ARQUEOPTERIX.

Su nombre singnifica ´´ ala antigua ``. Era carnívoro, medía unos
60 centiímetros y pesaba unos 500 gramos. Probablemente, su
dieta consistía en pequeños reptiles, mamíferos e insectos.
Sus fósiles son muy importantes, y se han encontrado 8 ejemplares en el sur de Alemána.
En ellos se aprecia que no eran muy buenos voladores.

Text escrit per Àngles Vaca. 5èB

El tennis


El tennis es un esport col·lectiu o individual. Es juga en un camp de 13 per 5 m . Per impulsar la pilota es nesesita la raqueta, que té moltes cordes fetes de plàstic.
Es diferencien en marques com: Wilson, Princ, Babolat... 
El camp esta format per línies, n'hi a una que es diu ''aut''.
Els punts es sumen de 15 en15.

Text escrit per Josep Herráiz. 5èB

Los perros


Los perros, cuyo nombre científico es Canis lupus familiaris, son mamíferos, normalmente carnívoros pero tienden a ser omnívoros , son domésticos y el mejor amigo del hombre. Pertenecen a la familia de los lobos. Su tamaño, pelaje y forma son muy diferentes. Tienen un olfato y un oído muy avanzados. Las razas pequeñas suelen vivir mas que las grandes. Las razas pequeñas pueden vivir hasta 20 años y las grandes hasta 15. Los perros son apreciados por su inteligencia.
Son animales que buscan refugio antes de dar a luz a sus cachorros. Son capaces de aprender en seguida las ordenes principales de convivir. Hay muchos tipos de perros : guías, de caza, de competición, de rastreo...
Gracias a los perros, las personas ciegas, pueden caminar más tranquilas con un perro guía que vea por ellos. Los perros pueden detectar presas a muchos metros así que son útiles para la caza.
Todos los perros necesitan alimentarse a base de pienso, agua y de vez en cuando, una pequeña recompensa; también necesitan ejercicio diario y educación, es decir, a aprender a no gruñir, ladrar ni morder a personas.
Sobre todo necesitan alimentación, ejercicio y educación los perros en fases como en las de crecimiento, amamantamiento, gestación...Un perro sano siempre estará feliz y fuerte.
Los perros sufren muchas enfermedades así que conviene ponerles las vacunas. Es recomendado no darles chocolate, huesos cocidos, tomate, leche y restos caseros ya que podría perjudicarles.
Por desgracia, hay personas que los maltratan. Los perros no hacen nada malo pero las personas así lo hacen por diversión.
Los perros no son un juguete. Al igual que nosotros son seres vivos y se merecen una vida digna. ¡ Tú decides!

Text escrit per Guillem Soler. 5è B

divendres, 23 de març del 2012

Les nostres mascotes

Us presentem el llibre les nostres mascotes. Un recull de textos escrits pels xiquets i xiquetes de cinquè del tercer cicle de primària.
Esperem que us agrade llegir-lo


dimecres, 21 de març del 2012

Quant tinga 80 anys V


Quan tinga huitanta anys probablement viure en una casa àmplia molt néta amb un gran pati, dins de la casa tindre un muntó de fotografies de la meua família. Jugaré amb els meus néts xicotets, visitaré el mon amb les meues amigues i la meua germana Victoria, tindre un marit que m’ajudarà en casa en les faenes.

Hem divertiré jugant a jocs de taula amb la família sobretot amb la meua germana Victoria. Per les nits veure la televisió amb la família. La Nit de Nadal i la Nit de Reis, tots els meus fills vindran. Menjarem, portaran als seus fills o filles i jugaran fins l´hora de sopar portaran als meus nets xicotets fins l´hora de sopar. La nit de reis en menjarem el rosco tots junts.

Aniré tots els dissabtes amb la meua germana a buscar roba per als meus nets i per als seus. Desprès anirem a menjar a algun restaurant. A continuació passarem per la pastisseria i comprarem algunes pastes per a berenar tots junts.

Visitaré a la meua germana Victoria per a vore com esta , també aniré arreplegar-la quan ens anem de viatge tota la família. Aniré a visitar els meus fills festius, diumenges i sobretot quan estiguin malats ells o els seus fills i ells ho faran amb mi quan estiga malalta o no me trobe bé. Els festius ens reunirem per a menjar tots junts, farem el menjar entre tots.

Text escrit per Carmen Gil. 5èA

Quan tinga 80 anys IV


Quan tinga 80 anys eixiré a fer footing amb les meues amigues i amics, el meu marit estarà animant-me. Viuré en una vila molt gran, me l'avien fet els meus pares per a quan siga mes major.

Tindré 2 fills una xica i un xic que és diran Laura i el xic Erik. Laura serà policia com jo i Erik metge. La meua germana també vol tindre 2 fills ( Enric i Jaume.) Jo a soles vull estar en casa veient a la tele, fer neteja en casa i anar de compres en el meu marit i en la meua filla. Quan tinga 80 anys serè una anciana molt vella tindré una casa un poc més vell que la villa dels meus pares. Li donaré tots els diners als meus fills.

Els meus fills vindran a visitar-me i a menjar em mi en el meu marit. Esta es la història quan tinga 80 anys

Text escrit per Elena Moise. 5èA

Quan tinga 80 anys III


Amb la meua dona anirem de passeig al parc, aniré a jugar amb els meus nets. També em compraré un gosset que l'anomenaré Bobi. Estaré molt de temps en l'hamaca al costat de la xemeneia en el meu xalet al costat de la platja de Borriana.
Tindre un fill i una filla i els noms ja els pensaré. També m'enganxaré a les novel·les en la televisió. Intentaré fer moltes coses abans de jubilar-me per que vull aprofitar la meua vida. En el meu xalet tindré un jardí molt gran on tindre el meu gos Bobi.

Text escrit per Jaime Oller. 5èA.

Quant tinga 80 anys II


La meva vida serà un poc costosa perquè quan eres major costa més fer les cosses. Espere tindre una bona casa i poder viure bé. Normalment a aquesta edat la gent està jubilada. Espere poder fer algunes de les coses que faig ara com: estar amb els meus amics en família i anar al parc a passejar per no estar molt cansat.

També espere no tindre alguna malaltia, però a eixa edat normalment tots tenen alguna. Espere que gent de la meva família m'ajude a fer alguna cosa si no puc. Per divertir-me espere eixir a pegar alguna volta per alguns llocs.

A eixa edat el dia per a mi el dia seria molt llarg perquè em cansaré les cames. Espere tindre una casa gran i ven neta.

Normalment a eixa edat jugaré igual a cartes amb amics i amb família. Espere passar els Nadals com sempre anant a sopar i després jugar a algun joc de taula i mirar un poc la televisió.

Text escrit per Jose Dorado. 5èA

Quant tinga 80 anys I


Quan tinga 80 anys, de matí aniré a passejar amb les meues amigues per algun barri que tinga moltes flors i les observaré, sense arrancar ninguna, perquè elles també tenen dret a viure. Me posaré a veure la tele-novel·la que vegen les meues amigues a les 5, mentre, el meu marit estarà passejant amb els seus amics. Me n'aniré a dormir a les 7 (una xifra molt alta per a la meua edat, 80 anys). En eixos anys jo seré molt famosa, perquè anteriorment hauria sigut una pintora, o escultora, o alguna cosa de belles arts molt famosa però ja estaré jubilada.

Tindré dos filles que es diran Laura i Paula. Treballaran en el que vulguen, no vull decidir en què treballen, són lliures. Sobre els meus nets, sols puc dir que alguns seran molt gamberros i altres, molt bones persones, però els voldré a tots per igual. Vindran a menjar a ma casa algun dia laborable, i també els diumenges

Com seré rica, viuré en una casa de quatre pisos amb piscina a la terrassa i un jardí un poc xicotet. També tindré un xalet al Grau de Castelló molt bonic.

M' ho passaré molt bé quan tinga 80 anys!!!

Text escrit per Maria Monzó. 5èA 

dissabte, 17 de març del 2012

El fútbol

El fútbol es un deporte de equipo que se juega entre dos equipos de once jugadores cada uno y cuatro árbitros que se ocupan de que las normas se cumplan correctamente.
Es el deporte más popular del mundo ya que participan doscientos setenta millones de personas.
Se juega en un campo de césped rectangular con una portería a cada lado del campo.
El objetivo del juego es desplazar una pelota a través del campo para intentar meter la pelota dentro de de la portería contraria, que se identifica como: marcar un gol. El equipo que consiga marcar mas goles será el ganador.

Escrit per David Silva. 5èB