Un dia se’n va anar al parc sense permis dels seus pares, va baixar perquè va vore una cosa estranya com si els ossets hagueren cobrat vida. Quan va baixar les figures van començar a menejar-se i a menejar-se, de repent tots els ossets anaven arrimant-se a ell.
Ell estava esglaiadíssim, al moment els ossets li van dir al xiquet: ” Moltíssimes gràcies per fer-nos tanta companyia, mai no hem tingut un amic com tu”. La mare va baixar i va vore al xiquet abraçant-se a tots els ossets
Text escrit per Maria Andrés. 6èB Botànic Calduch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.